Figuració o abstracció? Depèn dels ulls amb què es miri. Amb una primera mirada, a distància, els mars i els boscos de Ramon Surinyac semblen fotografies, obres perfectament figuratives, però quan t’apropes al quadre s’observen els traços, les pinzellades fluïdes, poc elaborades. De fet, el mar, el bosc, els ocells, les muntanyes… són només l’excusa per jugar. «La figuració és tan sols una referència per jugar amb els colors. No busco fer un mar sinó jugar amb els colors, les formes, les textures. Quan t’acostes, veus la cal·ligrafia», va detallar ahir Surinyac, l’artista convidat durant les pròximes setmanes a la galeria Pilar Riberaygua, on presenta una sèrie d’obres titulada Matèria visual.
Els paisatges que pinta no els busquin enlloc, perquè no existeixen. A partir d’una fotografia, d’un fragment de natura, Surinyac imagina. «Són quadres pintats a l’oli, però amb tècnica d’aquarel·la, per això aquesta presència de la llum, d’un aspecte tan lleuger», va explicar. Una altra característica de l’obra de Surinyac és que juga amb les dos dimensions i prefereix pintar «sobre fusta perquè canvia molt que fer-ho sobre tela». «M’agrada el joc pictòric abstracte amb la figuració», va afirmar.
Però no tot són elements naturals. Surinyac també pinta munts de residus i deixalles, jugant amb les textures i els colors. «M’agrada barrejar els temes perquè no sigui tan clàssic», va puntualitzar.
Surinyac (Manlleu, 1974) va estudiar Belles Arts i pertany a una generació d’artistes com Efraïm Rodríguez (València, 1971) i Samuel Salcedo (Barcelona, 1975). L’artista ha exposat a Barcelona, Girona, Berlín i Múnich, entre d’altres ciutats, i és un dels artistes del fons d’art de la 3 Punts Galeria, de Barcelona, on actualment hi ha una mostra de Salcedo.
