Jean-Paul Marthoz és periodista i professor, expert en Drets Humans. Des dilluns i fins demà, s’encarrega de moderar les intervencions dels diferents especialistes en matèria d’Unió Europea que composen el programa de la 32ª Universitat d’Estiu.
–Ahir sentia Antoni Martí ancorar la progressió del país amb l’associació a la UE. Quins avantatges suposaria?
–Recomano encaridament a Andorra que defineixi exactament perquè vol aproximar-se més profundament a la UE. No crec que s’hagi d’imposar el model de la UE, el d’una gran potència amb una capacitat de negociació molt superior a la del Principat. El problema d’Europa precisament és que imposa el seu model als petits països que s’hi adhereixen, tot dominant-los. Es parla caricaturalment de la preponderància d’Alemanya, França o el Regne Unit, però és evident que això va en detriment dels països petits. És per aquest motiu pel que per a Andorra és fonamental fer un anàlisi dels avantatges i inconvenients de cada acord, perquè hi haurà pros, però també haurà de fer moltes concessions. No es pot fer un pas polític d’aquest tipus per eufòria o per decisió política perquè és una negociació brutal i cal que Andorra en faci una avaluació extremadament serena.
–Ens hem de preocupar, doncs, per l’acord que s’aproxima?
–No necessàriament. L’important és que l’acord sigui clar, transparent i el més públic possible perquè no hi hagi dubtes al respecte dels camins agafats pel Govern. Cal que hi hagi coordinació entre les forces polítiques, econòmiques i socials, perquè no és el Govern qui pacta sinó Andorra. I aquest procés, perquè sigui legítim i funcioni, ha de fer-se en conjunt.
–Es respira l’euroespeticisme en l’ambient. És el moment idoni per fer efectiu l’acord d’associació?
–Per què no. És una decisió d’Andorra, que s’ha de preguntar si realment està o no interessada en endinsar-se en aquesta negociació d’acord d’associació a la Unió Europea.
–Els Drets Humans són la seva especialitat. En aquest sentit, quines mancances hi ha a Europa?
–No és tant una mancança com una necessitat: Europa ha de fer prevaler la coherència entre les seves polítiques exteriors i els valors que defensa a l’interior de les seves fronteres. No s’hi val a parlar sobre principis que després no s’apliquen internament. La qüestió migratòria és un exemple: les convencions de Dret internacionals i la vella i bella Carta de Drets de la UE diuen que s’ha de donar asil a les persones que fugen de zones de risc. En aquest sentit, s’estan demostrant molts fracassos. És a aquests aspectes als que em refereixo quan parlo de coherència. Europa ha de respectar els principis internacionals i polítiques exteriors i, alhora, aplicar-ho en el seu ordre intern.
