«Quan parla el foc, sobren les paraules», afirma Zulandir (Gerard Miralles), un dels membres del col·lectiu Els FLAMAtoris, una trentena de persones que s’han unit per tirar endavant la performance Cadàver exquisit. Domadors de foc, una marcianada que s’atreveix a barrejar de forma experimental diferents arts escèniques. La proposta és, alhora, un homenatge a l’artista Wali Hawes (1952-2014). L’estrena del Cadàver exquisit serà el 29 de juliol a les deu de la nit a la plaça de l’Església de la Massana. L’acció cultural és la primera de les dues Nits sense paraules que aquest estiu organitza el Comú de la Massana, amb propostes artístiques visuals en què no s’utilitza la veu.
El Cadàver exquisit és una tècnica del surrealisme a la qual segur que hi han jugat: s’agafa un paper, un hi escriu una frase i doblega el paper, que li passa a una altra persona; aquesta, sense veure què hi ha escrit, anota una altra frase, doblega el paper i el passa, i així successivament. Finalment, el paper es desplega com un acordió i es llegeix l’escrit, amb un resultat absurd i surrealista. Doncs això és el que ens espera a la performance, però amb un altre format: les arts escèniques. Música, malabars, ceràmica, projeccions, fotografia, dansa…
«El projecte el vaig parir l’any 2009 amb Wali Hawes, que era un gran amic meu», comentava ahir l’artista eVeAriza al seu taller de la Massana. La idea era oferir un workshop, però, malauradament la mort es va creuar en el camí de Hawes, ceramista reconegut. «A partir del concepte treballat amb Waves hem decidit fer una festa que combina amb la tècnica creativa». «És un ritual de la mort però festiu, gens tenebrós!», aclareix Ariza.
Però, què és Cadàver exquisit. Domadors del foc? És un concepte que s’ha de veure, quasi no es pot explicar, perquè beu de la tècnica surrealista amb la combinació de les diferents propostes artístics, «però amb un argument i un fil conductor, amb transicions», matisa Miralles. La definició del projecte artístic és «una producció basada en la construcció d’un forn participatiu i en una cocció ceràmica en directe, enriquida per diverses disciplines de circ vinculades al foc (torxa humana, dansa de foc, faquir de foc, etcètera) i per projeccions audiovisuals en 3D (‘mapping’), escultura ceràmica participativa, una creació sonora inèdita i ‘show cooking’ (cuina en directe)».
Un projecte coral
Des de fa mesos, tots els artistes implicats treballen independentment la seva part de la performance. Els espectacles s’encaixaran en directe el dia 29 de juliol, però en cap cas és un projecte anàrquic perquè està degudament concebut, dirigit i produït per eVe Ariza i Zulandir. Els artistes treballaven ahir a la tarda en un terreny cedit pel Comú de la Massana en la construcció del forn-escultura, «que s’alimentarà de llenya i fang. La canalla dels Casals d’Estiu participaran en l’ofrena al foc de les peces ceràmiques cuites».
La idea principal de la performance és «fer parlar el foc, perquè tots som domadors de foc, llum i so», expliquen els artistes. «El foc té una sonoritat molt potent i hem gravat el seu so». Tot plegat és «un gran repte perquè mitjançant les nostres tècniques en descobrim d’altres, hi ha molta investigació, tenim moltes idees i busquem respostes tècniques. Darrere hi ha molta recerca», afirmen els creadors. «És molt experimental, fem coses inèdites en el món del foc i del circ».
A Ariza i a Miralles no els ha costat engrescar molta gent ja que és «un intercanvi, una performance molt dinàmica, amb molta llibertat a l’hora d’expressar-se», asseguren. La llista de col·laboradors és molt extensa i els directors, que també participen activament, no es volen deixar ningú: Lua Onfire, Ami Deva i Pilar Melguizo (dansa del foc i malabars); Helena Guàrdia i Albert Bulbena (pantalles-malabar orgàniques); de la creació sonora se n’han encarregat Itziar Badenas i Ivan Adua, que també fa de tècnic audiovisual; VJ Granda (creació audiovisual i mapping); l’alumnat del taller de ceràmica de la Llacuna i ceramistes com Gemma Piera, Mercè Ciaurritz, Trudy Kunkeler i Alba Sarlé; el fotògraf Antonio de Almeida; els cuiners-actors Francesco Serafini i Noam Goldin, i Jordi Morán com a entrevistador del foc, una de les sorpreses de la nit.
La llista és més extensa i pot continuar ampliant-se en el mes que queda fins a l’estrena de Cadàver exquisit, com amb el ceramista Sergi Mas, que hi vol participar amb un escrit. També hi participen, entre d’altres col·lectius, l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Andorra i els joves del Punt 400 de la Massana. Per fer el projecte realitat també compten amb una subvenció del ministeri de Cultura, tot el suport del Comú de la Massana, i les col·laboracions de Cacis (Centre d’art contemporani i forn de la calç), de La Capsa i d’altres.
Creant tradició
Un projecte d’aquesta envergadura no es pot quedar només en una sola sessió. Per això, la nit del 29 de juliol, la performance Cadàver exquisit. Domadors de foc es filmarà i fotografiarà de manera que es pugui promocionar i muntar en d’altres llocs. A més, Ariza espera que als espectadors se’ls desperti el cuquet per la ceràmica: «A Andorra no hi ha tradició ceràmica, el projecte pot donar peu a obrir portes».
A més de la raresa de la proposta escènica i de la gran quantitat de col·laboradors, un dels principals reclams és que és un homenatge a Wali Hawes, l’artista indi mort l’any passat que portarà públic d’arreu que l’admira.
