Amb tan sols 25 anys, Pol Fortuny ja fa un any i mig que és cap de projectes de Bomosa, fundació que lluita pels animals i participa en diferents projectes de caràcter filantròpic i social per ajudar a la gent que viu i treballa a Andorra. Tot i que Fortuny és de Barcelona, ha viscut al Regne Unit, França i Irlanda, i quan va entrar a Bomosa, es va haver de traslladar al Principat. A més, afirma que vol fer un món millor on les persones i els animals puguin conviure en harmonia i tinguin accés a unes condicions de vida dignes.
–Afició preferida?
–Fer exercici, si pot ser amb un gos al costat, millor!
–Què li agrada d’Andorra?
–Poder gaudir de la muntanya i perdre’m pel bosc.
–I el pitjor?
–Les poques hores de llum a l’hivern.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La ruta del Ferro d’Ordino.
–Recicla?
–Sí,però no tant com m’agradaria. Intento fer-ho sobretot amb els envasos i el vidre.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–En el meu cas no l’he de pagar, però crec que és necessari per fer una societat més justa i equànime
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sovint hi penso. Per sort, però, la Fundació per a la qual treballo té la capacitat de dur a terme projectes en l’àmbit internacional, en la protecció dels animals i espècies en extinció i; per tant, puc viatjar.
–Li satisfà el model sanitari?
–No el conec prou bé però crec que es pot millorar en el tema de les baixes, per exemple, i en el temps d’espera. Vaig haver d’esperar tres setmanes per ser visitat pel dermatòleg.
–Comprar a Andorra és barat?
–No, viure a Andorra és car. L’habitatge, l’oci i els aliments tenen un cost més aviat alt.
–L’ interessa la política?
–Relativament. Crec que el progrés s’ha d’impulsar des de l’emprenedoria i els moviments socials, però els polítics tenen la responsabilitat de reconèixer aquestes iniciatives.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No em sento inquiet, però és una forma de comunicació important a la feina, amb la família, els amics…
–Programa TV que més li agrada?
–Salvados.
–Té por a la mort?
–Em sabria greu anar-me deixant coses per fer.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–El meu funeral.
–Practica esport, quin?
–Surto a córrer, vaig al gimnàs, faig estiraments, també surto a caminar o d’excursió per la muntanya.
–Intenta estalviar?
–Sí, controlo les meves despeses.
