Marc Foix Gómez, 36 anys, casat des de fa 14 anys i pare de dos nens (11 i 9 anys) i una nena (1 any). Va néixer a Barcelona perquè els seus pares hi estaven de vacances. Té tres germans. Fill de pares treballadors que assegura que van lluitar molt per donar el millor als seu fills. Ha viscut tota la vida a la Seu i es considera un orgullós urgellenc. Per motius professionals dels seus pares ha visitat tota Espanya. Al seu parer, aquesta circumstància l’ha fet tenir molta cultura general i relacionar-se amb molta gent diversa. Li encanta la Costa Brava i fa 14 anys que passa la majoria de les vacances a Extremadura. Li agrada el bàsquet i, fins i tot, va jugar al Sedis més de 10 anys. És un gran aficionat als cotxes i tot el relacionat amb el món del motor. Ecologista, activista social per l’habitatge digne i la pobresa energètica. També manifesta haver aconseguit la llicenciatura del carrer i el doctorat amb l’empatia de la gent a causa d’haver patit la crisi en primera persona i ser un expert en enginyeria econòmica d’arribar a final de mes. Alhora es defineix com una persona normal que ha entrat en política a causa de la indignació que li provoca el moment actual de crisi.
–Quan i com li ve la passió per la política?
–De petit sempre llegia el diari que portava el meu pare el diumenge i sempre he parlat amb ell dels diversos temes que han sigut actualitat. També em va marcar el meu sogre, que va morir fa uns anys, perquè quan marxàvem de vacances a Extremadura (9-10 hores de viatge), sempre de nit, xerràvem de l’actualitat i de temes històrics de la política perquè no em quedés adormit. Trobo molt a faltar aquelles converses. Des de llavors sempre he volgut estar al dia de tot.
–Per què va triar aquest partit?
–Perquè no és un partit històric o tradicional i va néixer el 2010 com un moviment,catalanista, transversal, progressista, de base i ciutadà que defensa el benestar social, la regeneració democràtica i la participació de la ciutadania en la política i en les institucions. En aquest sentit ha sigut el pioner i no els nous partits sorgits els últims anys.
–Ha tingut mai responsabilitats polítiques?
–No n’he tingut mai, però m’agradaria tenir-ne com a experiència vital i personal. Tothom ho hauria de provar alguna vegada. S’ha d’estar dins el sistema per poder-lo canviar.
–Què és el que més li agrada de la seva ciutat?
–Que vivim en un entorn privilegiat, les vistes del Cadí són espectaculars. L’hem de potenciar, fer una marca única i de destinació per sobre de les altres que tenim al costat. Sóc un enamorat de la Seu i de tot el seu entorn.
–Política més família, amics o vida social, és una fórmula impossible?
–No seria possible si no tingués una gran dona al meu costat que m’estima i que compren les meves inquietuds personals. Avui en dia no es valora prou la figura de la dona en general.
–Com es guanya la vida?
–Ajudo i treballo des de 2004 a l’empresa familiar dels meus pares que aquest any ha complert 11 anys i gaudeixo molt d’estar amb ells dia a dia. Aquest model d’empresa requereix molts sacrificis econòmics i personals.
–Creu necessari que la política cada vegada estigui més professionalitzada?
–En alguns llocs sí per aconseguir més eficiència però en altres fa falta gent normal que s’hi dediqui durant períodes curts de temps per aportar nous aires i punts de vista de carrer. Fer política escoltant les demandes dels ciutadans.
–Què cal fer perquè la ciutadania recuperi la confiança en la classe política?
–No fer tantes promeses que no poden ser complides. Fer fora la corrupció. I, sobretot, fer autocrítica. Atendre les demandes de la gent.
–La Seu és la capital dels Pirineus?
–No, hem perdut la capitalitat en detriment de Tremp per decisions errònies. Amb tots els meus respectes, la Seu i voltants té molt més de tot per ser-ho.
–Quin model de ciutat li agradaria?
–Un model de participació ciutadana, que entre tots féssim els pressupostos cada any. Tothom a decidir en què es gasta els diners públics, d’aquesta manera tot estaria consensuat i així seria possible un poble sense desigualtats.
–Quin valor destacaria de la seva formació política?
–No tinc formació política tradicional, només molta experiència personal a causa d’errors personals que m’han fet aprendre molt i créixer com a persona. Vull traslladar la veu de la gent, fer política per a ells.
–Què li cal a la política catalana?
–Cal polítics valents, que lluitin pels nostres drets bàsics i no vagin amb ambigüitats. La gent vol ser escoltada i no retallada.
–Què li cal a la política de la Seu?
–Cal donar més explicacions del que es fa a l’ajuntament. La gent ha d’estar més informada de tot el que es fa. Trepitjar més carrer per saber les seves necessitats. Més política social i habitatges de lloguer assequible.
–Hi ha encara camí per recórrer?
–Sempre n’hi ha si es fa amb il·lusió i si hi ha ganes de canviar les coses. Hem de seguir evolucionant com a societat per fer un món millor per a tots i sense desigualtats.
–Quines són les propostes de millora per a la Seu si aconsegueix l’alcaldia?
–Nosaltres no fem propostes sinó compromisos reals i factibles per a la gent. Serà la ciutadania la que té l’última paraula.
–Si surt escollit, serà un alcalde…
–…de la gent normal de carrer, que està indignada amb les retallades, la corrupció i els desnonaments. Que escoltarà tothom i que prioritzarà les polítiques socials i l’habitatge digne a causa de la crisi. Tot això amb l’equilibri necessari per ajudar les empreses.
