Una dona andorrana de 72 anys va sortir ahir, com acostuma a fer tots els matins, a estirar les cames. Té l’habit, sempre que les condicions climatològiques ho permeten, de caminar. Recomanacions del metge per tenir una vida saludable… Acostuma a fer-ho per la muntanya, sense allunyar-se gaire de casa seva –a la parròquia de la Massana–, i ahir, amb el sol que lluïa, va posar-se les seves bambes i la roba esportiva per fer una passejada tota sola, per la vall que hi ha entre la carretera de l’Aldosa de la Massana (a la part alta) i el camí de les Barreres i el riu Valira d’Orient (a la baixa).
Aquesta és una zona que la dona més o menys coneix, però ja diuen que la muntanya no és un joc de nens. Té els seus perills. Que li diguin a ella… Es va perdre no sap ni com. Va voltar i voltar per la zona, que és de bosc, frondosa, però no hi havia manera d’orientar-se. Després d’una bona estona tractant de trobar civilització o algun lloc que l’ajudés a saber on era, van florir els nervis.
Per sort, portava el mòbil a sobre. I també per sort, allà on era, en algun punt recòndit de la Vall, tenia cobertura. Podia trucar i navegar per internet sense problemes. Així doncs, va decidir marcar el 118: Bombers d’Andorra.
El dispositiu d’actuació dels serveis públics no va ser gens menyspreable: un vehicle del departament de Bombers de la Massana amb dos empleats i un helicòpter. La vista d’ocell sempre pot arribar a ser insuperable. Per fer més efectiva la recerca, des de la carretera, a l’altra banda de l’urbanització el Cortalet –allà on sempre hi ha cavalls pasturant al costat de la via secundària CS-335–, l’ambulància de Bombers va fer sonar la seva sirena perquè la dona es reorientés a través de l’oïda.
Però ella no va ser capaç d’apropar-se al so del vehicle. I de l’altra banda, no hi havia manera de trobar-la. Ni per aire, ni per terra. Aquella zona és prou frondosa com perquè l’helicòpter o els Bombers aconseguissin el seu objectiu.
Així que van activar el pla B. Infal·lible. Com totes dues parts, víctima i cos d’emergències, mantenien el contacte telefònic des que la dona havia trucat, li van preguntar: «Té vostè Alpify?». «No», va respondre. «I whatsapp?». Segona pregunta… «Whatsapp, sí!», va cridar alliberada. Va ser tan fàcil com enviar la ubicació i 'voilà'. No és tan efectiu com l’Alpify, que treballa amb GPS i té més precisió, però ella sap defensar-se bastant bé amb les noves tecnologies i va funcionar. Les coordenades van permetre saber el punt exacte on era i procedir al seu rescat.
La dona ni tan sols va haver d’anar a l’hospital. A l’ambulància de Bombers estava una mica marejada, espantada per l’ensurt, però res més que això. Avui, possiblement tornarà a sortir. I més que probablement, s’assegurarà de seguir algun camí per no acabar perduda dins la frondositat del bosc. Però el que és segur és que portarà mòbil.
