Revés per a la justícia andorrana. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha dictaminat que el ginecòleg Gérard Gouarré, condemnat a cinc anys de presó i a inhabilitació laboral de per vida, té dret a que la seva sentència, pronunciada l’any 1999, sigui revisada segons la reforma del Codi Penal del 2005, que li és més favorable i hauria revocat la impossibilitat d’exercir la medicina. Després de rebre la negativa de tots els estaments de la justícia andorrana, el metge, processat per abusos sexuals a tres pacients, va recórrer a la màxima instància europea. El TEDH considera que s’han vulnerat dos drets fonamentals de Gouarré segons la Convenció de drets humans: l’article 7, que estableix la irretroactivitat de les lleis penals desfavorables, i l’article 13, que estableix el dret a un recurs davant d’una instància nacional quan els drets establerts en la Convenció siguin violats, fins i tot quan ho sigui pels agents oficials.
El Tribunal va emetre ahir la sentència favorable a Gouarré, que admet que la pena inicial és revisable i, a més, estableix que l’Estat andorrà li ha de pagar 12.000 euros per danys morals i 14.250 euros en concepte de despeses processals. La xifra, però, queda molt lluny de les aspiracions del recorrent ja que Gouarré exigia 150.000 euros per danys morals i més d’un milió d’euros per perjudici material, ja que va calcular el que hauria pogut guanyar amb la seva consulta oberta des de l’any 2005, quan se li hauria pogut aplicar el benefici de la reforma penal. El recurs matisava que si la revocació de la pena accessòria es comptava a partir del 2009, quan es va recórrer al Tribunal Superior, la quantitat reclamada per perjudici material ascendia a poc més de mig milió d’euros. En aquest punt, els jutges de la Cort europea coincideixen amb l’argumentació andorrana que Gouarré «no hauria tingut el mateix volum de clientela si hagués tornat a exercir la seva professió a Andorra per la repercussió mediàtica de la seva condemna per abusos sexuals a les seves pacients». A més, «és impossible especular sobre la quantitat del perjudici material real».
ANTECEDENTS I MOTIUS / El Tribunal de Corts va condemnar Gérard Gouarré Patte (Andorra la Vella, 1948), el 17 de desembre del 1999, a cinc anys de presó (un ferm i la resta condicionals) per tres delictes d’abusos sexuals comesos durant l’exercici de la seva professió. A més, en aplicació de l’article 37 del codi penal en vigor aleshores, va ser condemnat a una pena accessòria de prohibició perpètua d’exercir la seva professió de metge. El 19 de juliol del 2000, el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la sentència de Corts.
El 29 d’octubre del 2003, Gouarré es va beneficiar d’una mesura de gràcia general dels coprínceps. El ginecòleg no va entrar a la presó però la pena accessòria no es va beneficiar de la mesura de gràcia.
Dos anys després, el 2005, es va reformar el Codi Penal, l’article 38.2 del qual estableix que la durada de les condemnes accessòries no pot ser superior de la pena principal (fixada en cinc anys de presó). La modificació es podia aplicar a les persones condemnades «a una pena privativa o restrictiva de la llibertat l’execució de la qual fos vigent en el moment de l’entrada en vigor del nou codi penal». Com era el cas de Gouarré, el seu lletrat va presentar un recurs de revisió de la seva sentència perquè se li suspengués la restricció vitalícia d’exercir la seva professió. El Tribunal Superior va rebutjar el recurs, el juliol del 2009, en considerar que el canvi en el Codi Penal no era aplicable a la condemna de prohibició de no exercir la seva feina, només a les penes relatives a la llibertat.
Gouarré va recórrer al Tribunal Constitucional, que li va dir el mateix. Ara, el Tribunal d’Estrasburg li ha donat la raó. L’advocat del metge, Miquel Bellera, explicarà aquesta tarda els detalls de la sentència. Ara, Gouarré té tres mesos per exigir l’aplicació de la sentència de la Cort europea, és a dir, tant el cobrament del perjudici material i les despeses processals, com la revisió de la pena accessòria de la condemna.
La revisió és possible perquè en l’última legislatura, una de les reformes de la Llei qualificada de la justícia i de la Llei transitòria dels procediments judicials va tenir com a objectiu implementar a Andorra el judici de revisió. La fórmula consisteix en què quan hi ha una condemna del TEDH, els òrgans judicials poden revisar el procediment i tornar-lo a tramitar per poder dictar una sentència que no vulneri un dret fonamental.
Dos veus dissidents entre els magistrats que han revisat el cas
L’audiència del ‘cas Gouarré Patte c. Andorra’ a Estrasburg es va celebrar el 19 de maig del 2015 i els jutges es van reunir el passat 8 de desembre. Entre set els magistrats encarregats del cas hi ha hagut el jutge andorrà Josep Casadevall, recentment jubilat. La sentència revela que, per unanimitat, tots els magistrats estan d’acord que la revisió del cas és admissible. Amb tot, hi ha dos jutges, Johannes Silvis i Kristina Pardalos, que no estan d’acord en la resta de decisions i han emès la seva opinió dissident: «No em sembla judiciós anul·lar d’ofici una prohibició definitiva d’exercir la medicina sense tenir en compte els interessos dels pacients del metge encausat. Se suposa que no s’ha aplicat cap mesura disciplinària contra el metge en qüestió perquè la prohibició definitiva d’exercir la medicina fa que ja no sigui necessària una mesura similar».
