Avui es celebra el Dia Mundial de l’Aigua, centrat en al 2017 en la temàtica de les residuals per decisió de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i el Govern va aprofitar ahir per explicar com està la salut del Principat en aquesta matèria. Es pot afirmar rotundament que aprova i de carrer; fregant la matrícula d’honor. Perquè les estadístiques diuen que el 86% del bé bàsic que tenim a Andorra és d’una qualitat bona o excel·lent.
Així ho verifiquen 32 de les 37 estacions a les quals es fan controls. De les altres cinc, tres són de qualitat passable, una dolenta i una altra molt dolenta. Dada fiable, ja que l’any passat es van realitzar fins a 464 mostres a cada estació. Els punts a millorar estan al Pont de les Molleres, el de la Margineda i el límit amb Espanya, en qualitat acceptable; la capçalera del riu de les Deveses als Cortals d’Encamp, on és dolenta i el límit amb França, on és molt dolenta per les alteracions d’amonis al gener i febrer. La cap de l’Unitat d’Aigües de Medi Ambient, Laura Coll, va apuntar, per això, que en els dos pitjors casos es tracta de «fets puntuals». Es coneixen les causes i s’està treballant en un projecte per optimitzar el procés de netificació.
Es pot assegurar amb la boca ben gran que Andorra és un exemple a seguir a nivell mundial ja que saneja gairebé el 100% de les aigües residuals. A tot el món la mitjana és aproximadament d’un 20% i comptant només els països desenvolupats, volta el 70%. Val a dir que aquests números modèlics, «els millors que hem tingut mai» segons la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó –i contrastades al gràfic que acompanya aquesta notícia–, es deuen a dues dècades de feina.
El 1996 es va crear el Pla de Sanejament de les aigües fins el 2020. Llavors hi havia alguns trams de qualitat superior, contaminació present en tots els fons de vall –tot i que no a nivells alarmants– i una tendència a l’empitjorament important en els grans punts d’abocament o de capçalera amb feble cabal als rius, fins el punt que les aigües transfrontereres es veien afectades pels problemes de contaminació.
Per canviar la tendència es va començar el pla amb la construcció de quatre estacions depuradores –Pas de la Casa, Canillo, La Massana-Ordino i Sant Julià de Lòria– que s’enllaçaven a través de 47 quilòmetres de col·lectors generals de recollida de les aigües residuals. Una infraestructura que al llarg d’aquests darrers 20 anys han significat una despesa de 103 milions però que han fet que es passi d’un 10% de la població embrancada a través dels col·lectors generals a gairebé el 100% i la qualitat excel·lent que no arribava al 40% al 2005 ha saltat al 86% al 2016.
Paper clau del ciutadà / Un altre punt que ha influït en tot això i molt positivament és la consciencació de la població. Al 2010 es van recollir 150 quilograms de residus per quilòmetre. Llavors no es tenia cap coneixement de llúdrigues al país. Al 2016 es van recollir 28 quilos per quilòmetre i ja n’hi ha deu llúdrigues. «Un bon símptoma», conclou Calvó.
L’EDAR de Sant Julià abasta el 66% del reciclatge de l’aigua
L’ Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del sistema Sud, ubicada a Sant Julià de Lòria –a menys de 500 metres de la frontera del riu Runer– té una capacitat per tractar 19,5 milions de metres cúbics d’aigües residuals, el que vindria a ser uns 30.000 metres cúbics al dia o uns 1.300 cada hora, i es tracta de la que més abasta el reciclatge de l’aigua al Principat, en un 66% (aproximat) del total de les quatre estacions.
Ha estat concebuda pensant en un futur creixement, amb una capacitat de tractament de 100.000 habitants-equivalents i està dotada de la tecnologia més moderna de telecontrol i gestió. El tractament de l’aigua residual, com a totes les estacions, es desglossa en quatre fases per netejar la brutícia, que va de la més gran a la més petita.
La primera és de pretractament, a la qual es separa tota la matèria grollera que arriba a través de la xarxa de col·lectors amb una pinça gegant i es passa a un segon filtre més fi i desgreixador per retirar pedres, grava, sorra, branques, plàstics, papers, llaunes, ampolles, components orgànics i molts altres components residuals. La segona consisteix en un tractament físic més minuciós i a la qual el residu de la depuració és el fang, que passa per un edifici de secat. Per acabar, a la quarta, es barreja amb oxigen i provoca que la biomassa vagi al fons i l’aigua neta sigui retornada al riu.
