Ahir es van assenyalar festivament els cent dies de compte enrere abans de la celebració de la Copa del Món d’Esquí al país, l’esdeveniment que va obligar a construir la plataforma esquiable de Soldeu i que va provocar uns danys col·laterals en forma de quasi-trencament de Grandvalira que van deixar tota l’economia del país amb l’ai al cor. Sortosament no hi ha hagut trencament i hi ha plataforma. A més, al contrari d’allò que succeeix amb les grans infraestructures que s’inauguren per a un propòsit, el comú dels esquiadors podrà provar-la a partir de dimecres vinent, data prevista de les pistes d’aquest sector.
Es tracta, sens dubte, d’un projecte de país i no només perquè fos declarat d’interès nacional. Ahir, el cap de Govern afirmava que juntament amb el Túnel de les Dos Valires, la plataforma és l’obra amb més complexitat d’enginyeria del país. Els més de 25 milions de pressupost per construir-la també la fan un projecte de país però, sobretot, el que l’han de fer un bon projecte són els fruits a recollir en un futur.
Més enllà de la Copa del Món que tindrà lloc d’aquí a cent dies i que, no hi ha dubte, serà una plataforma mediàtica de primer nivell per fer arribar Andorra al món, cal que aquesta infraestructura faraònica i construïda en un temps rècord segueixi aportant fruits al país perquè sigui rendible, un punt que també va assenyalar ahir Martí durant el seu discurs.
Cal esperar que la plataforma no caigui en l’oblit després de la Copa del Món i que segueixi sent una infraestructura que posicioni a Andorra com a candidata per a grans esdeveniments i no només un souvenir de com de magnífica va ser la Copa del Món de 2018, que segur que ho serà. Una inversió d’aquest tipus es mereix una amortització que prevalgui en el temps i no es cremi en un sol cartutx.
