La pujada del salari mínim fins als 1.005 euros que va entrar en vigor amb l’inici de l’any va aconseguir que Andorra s’apropi a les recomanacions del Consell d’Europa a l’hora d’establir aquest tipus de retribucions. La Carta Social Europea recull que el salari mínim hauria de ser, almenys, el 60% del salari mitjà del país. El Principat se situarà aquest any al 49% d’aquesta proporció, amb un salari mitjà de 2.050 euros, però ja es va anunciar la intenció d’anar-lo pujant progressivament durant aquesta legislatura, fet que suposaria acostar-lo, cada vegada més al compliment de la carta. Tot i això, hi ha l’inconvenient, reconegut pel mateix ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que els sous mitjans estan «desvirtuats» a l’alça pels sectors del país que cobren sous molt alts, com el de la banca. La Carta Social Europea va ser signada per Andorra l’any 2000 i ratificada el 2004, encara que el país no va signar la part que permet els procediments de reclamacions per presentar queixes al Comitè Europeu de Drets Socials, en cas d’incompliment de les recomanacions del Consell d’Europa. 

Un 11,5% dels residents consideren que els sous baixos són el problema del país que més els neguiteja

Salaris baixos

Malgrat la pujada del salari mínim i que el salari mitjà superi els 2.000 euros, la població està preocupada pels sous baixos que perceben, això és el que es desprèn de l’última enquesta de l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES). Després d’uns anys de crisi econòmica en què el que més preocupava era tenir feina, des de fa un parell d’anys la ciutadania està inquieta pel nivell salarial. Un 11,5% dels enquestats pel CRES van respondre que els sous baixos eren un problema de país que els preocupava, mentre que el 2012, aquest fet suposava un neguit només pel 3% dels residents. Les persones que citen la millora dels salaris com a tema a resoldre són, sobretot, treballadors del comerç, l’hostaleria i serveis personals (19%), treballadors no qualificats (30%), de nacionalitat portuguesa (22%), i d’entre 25 i 39 anys (19%). En canvi, les persones que van participar en l’Observatori i que menys han citat els salaris com un dels problemes del país a resoldre van ser les majors de 55 anys (6,5%), les de nacionalitat francesa (3%) i  les que ocupen càrrecs directius, propietaris o comandaments intermedis (1%). Per àrees temàtiques, és a dir, si agrupem els problemes en blocs, els sous estan a la primera posició, ja que s’inclouen en un mateix paquet amb el preu de l’habitatge i el nivell de vida car. 

Europa i els sous mínims  

El salari mínim més alt d’Europa el trobem a Dinamarca amb 2.200 euros, una xifra que representa el 71% del salari mitjà al país, que és de 3.095 euros. Per tant, el país nòrdic sí que compleix amb la Carta Social Europea en la seva proporció. Però, per complir amb la carta, no són necessaris sous alts: per exemple, Portugal ho aconsegueix i arriba al 66% del salari mitjà (984 euros) amb els 649 euros del salari mínim. Com més alt és el percentatge, menys diferències per classe social presenten aquests països. França arriba al 68% amb un sou mínim de 1.480 euros i un salari mitjà de 2.157 euros. Als països del nostre entorn, per sota del 60% recomanat pel Consell d’Europa, trobem Espanya, país on el salari mínim (736 euros), tot i el recent augment, suposa el 43% del sou mitjà de 1.718 euros. 

La cistella de la compra

La percepció del cost de vida està íntimament relacionada amb el preu dels productes bàsics per a la supervivència diària. Aquests s’analitzen mensualment per determinar l’Índex de Preus de Consum (IPC). A Andorra el CRES analitza cada mes 4.750 preus de 3.657 productes. «Per poder definir un producte, en primer lloc l’hem de definir i, en segon lloc, associar-lo a un lloc de venda a partir del quan en seguirem l’evolució en el temps», expliquen des del CRES. Els ítems de la cistella han de ser representatius del consum nacional, per exemple, per a un mateix producte se segueix els que són més àmpliament consumits al Principat. D’altra banda, es destinen més esforços d’anàlisi a les zones i locals on es fan més transaccions.  L’IPC a Andorra va pujar al voltant d’un 2% els últims mesos de 2017, en comparació amb les dades del 2016. La variació de l’any es farà pública oficialment aquest mes. 

Què és i què recull la Carta Social Europea?

La Carta Social Europea és un tractat del Consell d’Europa nascut el 1961 que estableix uns drets i llibertats, així com un mecanisme de supervisió que garanteix el respecte d’aquests per part dels estats. Malgrat això només està facultada per emetre recomanacions i els països signants no estan legalment obligats a complir-les. Els drets que la carta aspira a protegir afecten la vida quotidiana dels ciutadans i estan relacionats amb l’habitatge, la salut, l’educació, la feina, la protecció jurídica i social, el lliure moviment de les persones i la discriminació. Dins de l’àmbit de la feina, demana que els salaris mínims siguin del 60% respecte de la mitjana salarial del país, així com el dret a vaga, la llibertat d’associació sindical o la protecció contra l’assetjament sexual i psicològica a la feina, entre d’altres. Els 47 països membres del  Consell d’Europa han signat el tractat, entre ells, Andorra, l’any 2000.

Salaris mínims a Europa

1.005 euros a Andorra, és a dir, el 49% del salari mitjà que és de 2.050 euros. 
736 euros a Espanya, el que suposa el 43% del salari mitjà que és de 1.718 euros.
1.480 euros a França, el 68% del que guanyen la mitjana dels ciutadans: 2.157 euros.
649 euros a Portugal representen el 66% del sou mitjà que és de 984 euros. 
235 euros a Bulgària que suposen el 57% dels 406 euros de mitjana que es guanyen al país. 
2.200 euros a Dinamarca, és a dir, el 71% del que, per mitjana, guanyen els danesos: 3.095.