Després d’anys de dèficit en la legislació jurídica, l’esborrany del projecte de llei del Codi de procediment civil està acabat, tot i que encara requereix del vistiplau de totes les parts abans d’entrar-lo a tràmit parlamentari. Segons l’exposició de motius del text, el Codi «ha de permetre que Andorra disposi d’una regulació processal moderna i completa del procés civil, i que s’afegeix a la regulació que ja existeix en matèria processal administrativa i penal». Tot i que la norma beu de les fonts espanyola i francesa, «s’ha volgut promoure una norma pròpia i genuïnament andorrana».

En els procediments civils imperarà el principi d’oralitat: «S’aposta per l’oralitat com a principi fonamental vertebrador del procés civil, atès que aquesta oralitat, i també la concentració i la immediació del jutjador en la pràctica de totes les proves permeten la substanciació d’un procés amb totes les garanties escaients». Així, el principi d’escriptura s’aplica a l’inici del procés civil, en els escrits de demanda i contesta, mentre que el principi d’oralitat es reserva per al judici oral i per a la pràctica de les proves; en general, el procés oral preval en la primera instància judicial.

 

Competència dels batlles / El Codi de procediment civil, el primer de què disposarà el Principat, atribueix les competències de primera instància «a un tribunal unipersonal», és a dir, al batlle, ja sigui per un procés que segueix un procediment ordinari o abreujat. El text en diu el següent: «La competència objectiva per conèixer en primera instància s’atribueix sempre i de forma exclusiva als batlles adscrits a les seccions civils del Tribunal de Batlles, amb independència de la quantia o del tipus d’assumpte». 
 

L’article 49 de la Llei qualificada de la justícia estableix que els procediments abreujats els jutja un batlle, i els ordinaris, un tribunal col·legiat. El Codi civil ho rectifica ja que considera que «en un sistema de concentració de la  prova en el judici oral, resulta més convenient que sigui un tribunal unipersonal qui conegui en la primera instància». En els processos civils, el Codi reserva a un tribunal col·legiat «el coneixement del recurs d’apel·lació que, en aquest cas, s’atribueix a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (TSJ)». El text també argumenta que, a diferència d’altres codis civils de països de l’entorn, a Andorra no és necessari un tribunal de cassació, és a dir, d’apel·lacions, perquè d’això se n’encarrega el TSJ. Les vulneracions constitucionals es deixen per al Tribunal Constitucional.

 

Dues dècades de retard / Andorra no disposa d’una norma unificada en matèria processal civil, ni tan sols adaptada al marc constitucional vigent. La Llei qualificada de la justícia és de 1993, i han passat més de 20 anys fins que s’ha completat un text civil, «intentant donar resposta a les necessitats socials dels temps presents mitjançant una llei moderna i útil». El Codi l’ha redactat una comissió, impulsada des del Govern, en què hi prenen part experts en dret processal i els responsables d’impartir la justícia (batlles, magistrats, Ministeri Fiscal i advocats). Entre els lletrats que hi han pres part hi ha Joan Monegal, Maitena Manciet i  Joan Miquel Casajuana. 


El titular de la cartera d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, també forma part de la comissió. El ministre ha transmès el text als grups parlamentaris i a la junta del Col·legi d’Advocats, però, segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, els lletrats estan molestos perquè no se’ls ha distribuït el contingut.

 

Paral·lelament a la redacció del Codi civil, s’està implantant un sistema informàtic a l’Administració de la Justícia que «ha de permetre la comunicació, la notificació i l’arxiu dels documents processals mitjançant sistemes electrònics». El sistema informàtic ha de suposar «una millora del sistema de procediment civil en termes de temps i d’estalvi econòmic, així com una garantia més gran per a tots els intervinents en el sistema de justícia». 

Diversos processos segons la causa / El Codi de procediment civil preveu dues classes de processos: l’ordinari i l’abreujat, tots dos sotmesos als principis d’oralitat, concentració i immediació. El procediment ordinari serveix per resoldre els assumptes la quantia dels quals és superior als 30.000 euros i s’endeguen amb una demanda per escrit, notificació i contesta, audiència prèvia i judici oral. L’abreujat s’aplica en reclamacions de fins a 30.000 euros, amb una fase inicial d’al·legacions per escrit, l’admissió de les proves proposades i l’assenyalament del judici oral. Amb tot, també es pot prescindir del judici oral i la sentència es pot recórrer si la quantia del procés supera els 1.500 euros.
 

El Codi civil també preveu diversos procediments especials segons quin sigui el motiu de la demanda. El procediment d’injunció és un procediment especial de protecció del crèdit, que pretén oferir «una solució ràpida i eficaç a l’efecte de cobrar els deures documentats que puguin ser acreditats inicialment i suficient pel creditor». 
 

El procediment de tutela sumària s’utilitza quan és necessari obtenir tuteles urgents. El d’arrendaments es fa mitjançant el procediment abreujat, però amb un termini màxim de fins a 13 hàbils per contestar la demanda , admetre les proves, assenyalar el judici oral i dictar sentència. El procediment laboral també és abreujat i amb un termini de 13 dies. Finalment, els processos de persona i família també són abreujats i s’aplica en situacions de divorci, establiment de mesures materno i paternofilials i processos d’incapacitació, entre d’altres.

 

El Codi civil també regula els judicis de revisió, que es demanen quan la sentència no és justa (pel mig hi ha hagut suborns, prevaricació, falsedat documental, etcètera) o l’ha revocat el Tribunal Europeu de Drets Humans. La competència del judici de revisió és de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. La demanda de revisió es pot interposar durant els tres mesos posteriors a disposar de la sentència en què es fonamenta el nou judici.