El gener del 2001, el Govern va aprovar el Pla nacional de Residus (PNR), al qual es fixaven uns objectius a assolir per al 2020. Cada cinc anys toca revisió per comprovar l’assoliment dels objectius fixats i revaluar si s’han de mantenir o modificar. Ahir tocava la tercera revisió i els primers contactes de la Comissió de coordinació i desenvolupament del PNR per definir el pla a executar entre el 2016 i el 2020. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va anticipar que la prevenció en la generació de residus «serà l’eix central en els pròxims tres anys» i hi ha dos actius en el punt de mira: els grans centres comercials i els restaurants. Aquests són dos dels que més excedents de malbaratament alimentari provoquen. «A nivell europeu s’està treballant en un percentatge de reducció d’entre el 5 i el 10%. Si al 2020 arribem a aquests objectius estarem satisfets», va apuntar la ministra.
La comissió, que completen representants dels comuns, els gestors de residus i la societat civil, va plantejar algunes accions concretes per solucionar aquest problema mediambiental. Calvó va parlar, per exemple, de la gestió dels estocs: «Un producte que arriba a caducitat es pot demanar al centre que li doni visibilitat i el posi a un preu més barat perquè el client es compri i no arribi al centre de tractament de residus». La representant del Govern també va veure en els embalatges un tema amb molt marge de millora per part dels grans centres comercials: «Hi ha grans centres comercials que fan un ús molt important de les barquetes de porexpan. i aquí volem incidir i i fer que optin per la compra a granel. Aquí també hi ha una acció de reducció important».
En el sector de la restauració, Andorra vol aplicar la tècnica utilitzada a altres països, de donar l’opció de què el client s’endugui el menjar que li ha sobrat. El cònsol menor de Canillo, David Palmitjavila, va admetre que aquí es veu com una cosa estranya», però va apuntar a que això es resol a base de conscienciació: «Hi ha una part pedagògica i de comunicació important a fer».
SEGUINT LES PASSES DE LES ESCOLES / La tasca a fer no és més que la que ja s’ha aplicat fa no gaire a les escoles, ja que segons va assegurar Calvó: «Als menjadors també hi ha malbaratament alimentari i fins ara mai havíem incidit en el sector de la restauració i els grans centres comercials». A través del centre d’Andorra sostenible, ja es feien tasques als centres escolars basades en la recollida selectiva. Ara es dóna un pas endavant perquè tampoc no es tiri el menjar.
Si la prevenció evita que la brossa no arribi a les escombraries, la recollida selectiva és el pas posterior. I en aquesta matèria, el sector de la restauració torna a centrar les mirades de la comissió: «A Andorra fem la recollida porta a porta a prop dels grans productors. És un tema que hem treballat amb els comuns perquè encara hi ha restaurants que no la fan correctament [la recollida selectiva]. Haurem de fer un treball conjunt perquè compleixin amb la reglamentació», va apuntar la ministra. En un àmbit més generalitzat va parlar Mitjavila, en afegir que «cal controlar a tot aquell que no està complint. Alguns gestors de residus han superat el límit i amb d’altres hem d’estar pendents».
En tot cas, Calvó va recordar que, com a societat, Andorra és un exemple a seguir al Vell Continent sobretot en els percentatges de recollida de vidre, paper cartró, envasos i metalls: «Estem al 50,5%, fraccions consolidades amb percentatges elevats de recollida selectiva superiors als països europeus però inferiors als nostres objectius. Som ambiciosos en això i tenim tres anys per endavant per treballar-hi encara més i assolir els nostres objectius».
