Els ànims, però, no decauen: «Està complicat, perquè segons m’han explicat, hi ha molta gent preparada i poca demanda de mestres». Els missatges certament descoratjadors tramesos pels adults i citats per Andrea Peris, estudiant d’institut, «no fan que perdi l’interès per l’objectiu que fa anys que persegueixo». El 6è Saló Estudiant-Empresa al que ahir va assistir va donar-li alguns dels requisits per combatre la sobredemanda o, si més no, posicionar-se entre les persones a les que les empreses primer acudeixen a l’hora de fer selecció de personal, com és «l’elaboració d’un currículum o com comportar-se en una entrevista de feina». 
 

Els temps en què el pessimisme que envaïa els joves ara fa no més d’un lustre a l’hora de plantejar-se les previsions professionals sembla haver-se esvaït. La sensació general regnant entre els estudiants que es passejaven pel Centre de Congressos de la capital que ahir acollia el fòrum, era de confiança en el futur i en la possibilitat de situar-se sense gaire maldecaps al mercat laboral. Alguns, fins i tot, van plantejar-se a partir d’aquesta trobada cercar feina per als períodes festius.
 

Més d’una trentena de negocis nacionals van participar de la jornada orientativa. No cal oblidar que no tots els sectors hi van quedar representats; tot i que les àrees amb major pes al país van ser-hi presents –des de l’hoteleria fins a la perfumeria, passant pel sistema financer i les estacions d’esquí–, es tracta d’un nombre ínfim enfront del potencial ventall de tasques laborals existents. Per contra, i tenint en consideració el volum estudiantil del país (ja sigui de batxillerat, formació professional o del mateix nivell universitari), el saló s’ha erigit ja com un molt bon punt de partida per a l’orientació laboral, tan per a l’alumnat com per al mateix món privat. Mentre que pel primer costat s’estableixen primers contactes, de la segona banda es tanteja el futur i s’arriba fins i tot a contractes temporals per ajudar els joves i, com no, obtenir treballadors actius, interessats i clar, probablement menys costosos.
 

Trobar feina per a les vacances no era la principal finalitat, que s’encarava més aviat en l’orientació. I tot i que no tothom ho tenia del tot clar, bona part ja tenen definit a què es dedicaran i «som optimistes» davant del dia de demà. Així ho va assegurar el Marcel Llovera, aspirant a artista. Tal com ell mateix va reconèixer, «és un món molt subjectiu, que requereix del teu talent i confiança». Creu que són els requisits indispensables per a trobar una feina, qualsevol feina. Si no, queda l’opció a què s’acullen la Sheila Blanco i la Cèlia Soto. 
 

Fuga de cervells/ L’una aspira a ser publicitària, l’altra, criminòloga. Cap de les dues no veu problema a l’hora de cercar feina a Andorra, un cop finalitzin els seus estudis especialitzats. Però ambdues coincideixen en «l’objectiu de marxar d’Andorra, conèixer món, treballar fora», perquè es descriuen com a persones curioses i amb anhels de desenvolupar-se fora no només acadèmicament sinó també professionalment parlant. L’opció de marxar a l’estranger també es troba entre les prioritats dels joves, més fins i tot que trobar feina al país un cop acaben els estudis. Aquesta possibilitat és però més comuna entre els estudiants que saben que, un cop finalitzin, aquí no hi tenen possibilitats. Es tracta de perfils més encarats a la investigació, branques com l’arqueologia o altres camps en què a Andorra no hi ha horitzó. O sí, però no ben bé en allò que cerquen. Si més no, saben que a casa tenen un lloc.