Més de la meitat dels andorrans enquestats pel CRES (55%) demana que la relació que s’hauria d’acordar entre Andorra i la Unió Europea (UE) tingui en compte les especificitats del país. Un 12% considera que el pacte al qual s’ha d’arribar és formar-ne part sense diferències i un 21% que la relació actual ja és l’adequada. Si es mira el total dels enquestats, el 60% creu que es positiu tenir més relació amb la UE –entre els quals el 15% creu que ser-ne membre seria suficient i el 45% creu que la millor opció seria un acord específic per al país.
 

Per la seva banda, un 23% pensa que no cal canviar res i un 6% que hauria de tenir menys relació que la que es té en aquests moments. Un 11% no va contestar. D’altra banda, destaca que la majoria de la població (55%) opina que els acords de col·laboració signats amb l’ens europeu –com el de la Unió Duanera de l’any 1990 i el de Cooperació de l’any 2004– són útils o favorables per al conjunt del país. En canvi, només un 11% diu que són bastant o molt negatius. 
 

Una tercera part dels enquestats no es posicionen respecte aquesta qüestió, ja que un 16% no els valora com a positius ni negatius i un 18% decideixen no contestar. 

En aquest cas, l’edat de les persones entrevistades influeix en la seva visió sobre els acords internacionals, ja que com més joves són els ciutadans més favorable és la seva opinió respecte aquest tema. Així ho confirmen les dades recollides, ja que un 64% dels joves entre 18 i 24 anys afirma que són molt o bastant positius davant un 51% dels ciutadans de 55 anys o més. 
 

Sigui com sigui, el que és clar és que l’acord d’associació amb la Unió Europea és un tema sobre el qual s’ha debatut força especialment el darrer any. La majoria dels andorrans preguntats (65%) afirmen que han sentit a parlar-ne davant d’un 29% que diu que no i un 6% que prefereix no donar la seva opinió. En aquest cas, s’observa que els joves són amb molta diferència els que menys s’han assabentat d’aquestes negociacions ja que només contesta afirmativament un 27% del total mentre que els de 25 a 39 anys i els de més de 55 anys ho diuen sobre el 55% i 56% respectivament, i els d’entre 40 i 54 anys augmenten fins al 64,5%. 
 

També es veu que existeix una relació entre el nivell d’estudis i el fet d’estar assabentat d’aquestes negociacions. Els ciutadans sense estudis afirmen tenir coneixement d’aquests fets en un 33%, i un 45% en el cas de la població amb estudis bàsics, per un 60% entre els que tenen estudis secundaris superiors. Els universitaris arriben el 73%.