El 67% dels andorrans enquestats pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) considera que l’actuació del Govern i de les institucions públiques que gestionen el cas BPA és poc o gens transparent. Un 15% creu que la gestió és bastant o molt transparent i el 18% restant opta per no contestar. Si ens fixem en el tant per cent total dels enquestats sense discriminar per nacionalitat, els percentatges mostren com més de la meitat (57,5%) opina que l’acció és poc o gens transparent, el 16% que és molt o bastant transparent i un 27%, més d’un quart de la mostra, prefereix no respondre. 
 

Pel que fa a la intervenció realitzada per l’INAF el passat mes de març, el 33% dels andorrans enquestats consideren que la decisió va ser la més adequada mentre que un 35,5% considera que no. En destaca un elevat percentatge –un 32% dels andorrans i un 37% del total dels enquestats– que no dóna resposta. Quan se’ls pregunta si l’actuació de Govern i de les institucions públiques que gestionen el cas (INAF, UIFAND, AREB) és correcta un 30% dels andorrans considera que no davant d’un 20% que respon de forma afirmativa. Novament, el percentatge d’abstenció és molt alt. En aquest cas, més de la meitat dels enquestats –un 55,7% del total i un 50% dels preguntats que tenen nacionalitat andorrana– trien aquesta opció. 
 

Quan se’ls pregunta el per què de la seva opinió, d’entre els que pensen que la decisió d’intervenció va ser adequada, gairebé un 30% argumenta que «era la seva obligació i no tenien més remei» i més d’un terç que és «perquè van cometre una sèrie de delictes i no obraven bé». Els que consideren que va ser una mala decisió raonen que «va ser precipitada i brusca» (26,3%) i que «s’hauria d’haver estudiat abans i fer-ho amb més calma» i afirmen que «s’hagués pogut fer millor» (13,7%). Un 10% creu que la intervenció «ha sigut desmesurada» i que «no calia tancar un banc sencer per uns comptes». 
 

Pel que fa a la resolució final de BPA, els resultats obtinguts reflecteixen que els enquestats, en general, són poc optimistes. Més d’un 71% de les persones preguntades considera que el cas afectarà negativament la imatge del sistema financer del Principat, mentre que un 11% pensa que tindrà un impacte favorable. Pel que fa a la repercussió que tindrà pels treballadors de l’entitat bancària, més de la meitat (56%) creu que els serà desfavorable, davant d’un 17% que considera que els serà favorable i un 28% que no vol contestar. Respecte a l’impacte sobre els dipòsits dels clients de la banca i les empreses que hi tenen un compte, més del 40% opina, en ambdós casos, que el resultat tampoc els beneficiarà. En totes dues preguntes, gairebé un 30% opta per no dir res. 
 

La majoria dels interpel·lats (88%)admeten que no han estat afectats personalment pel cas, davant d’un 12% que respon de manera afirmativa. D’aquests, un 29% són directius, propietaris o comandaments intermedis. El director del CRES, Joan Micó, va manifestar que «no crec que aquestes xifres s’allunyin de la realitat» tot i que va apuntar que «serà interessant» comparar els resultats quan es repeteixi l’enquesta un cop finalitzat el procés.
 

Molta gent prefereix no contestar/ Malgrat que el 94% dels enquestats en aquesta edició del treball del CRES diuen que estan al corrent de la intervenció de BPA per part de l’INAF, cal destacar que en totes les preguntes relacionades amb aquest tema tan convuls el nombre de persones que han decidit no contestar és molt elevat. Micó, no va especificar a què creuen que pot ser degut aquest fet tot i que va apuntar la falta d’informació com a possible hipòtesis. «No sabem si es pot atribuir a la manca d’informació o al fet que aquesta no s’hagi transmès correctament però el que sí que és cert és que el percentatge de gent que no contesta és molt alt», va exposar. I va anunciar que «un cop tancat el tema, repetirem la pregunta per veure si amb més perspectiva la gent decideix contestar més».
 

D’altra banda, el president del CRES també va ressaltar que, més enllà de si la resposta és positiva o negativa, han detectat que quan més alt és el nivell d’estudis de la persona a qui se li formula la pregunta, més elevat és el percentatge de gent que decideix contestar.