Ja fa temps que no hi ha somriures a les oficines de Banca Privada d’Andorra (BPA), però els últims dies el malestar propi que ha portat la crisi que tot just ara ha complert amb el mig any de ‘vida’ ha augmentat perquè els treballadors s’han assabentat que alguns dels que havien estat els seus representants davant de les negociacions amb l’AREB, ara tindran càrrecs en el banc pont. Almenys, segons les fonts consultades per EL PERIÒDIC són tres els que ja tenen un lloc assignat, i almenys hi hauria dos que estan en negociacions. Així mateix, al malestar s’hi afegeix que alguns treballadors, almenys sis, en demanar la baixa voluntària a l’AREB, aquest l’ha rebutjada en considerar a aquests treballadors «imprescindibles», evitant així el pagament de les indemnitzacions, que en aquest cas s’estableixen en el 50% de l’estipulat en cas que fos un acomiadament.
 

Segons diverses fonts consultades per aquest periòdic, el malestar augmenta dia rere dia a dins de BPA perquè les coses «no s’han fet de manera clara». Uns critiquen el fet que el conveni que, en tot cas, va ser aprovat, no ha estat positiu perquè «s’ajusta a la llei i poca cosa més». D’altres, per la seva part, no poden entendre com és possible que algunes de les persones que han estat negociant amb els membres de l’AREB el futur laboral de la plantilla a través d’un conveni, ara resulta que acabin formant part, fins i tot en almenys un cas, en un càrrec de directiu. 
 

Al principi hi havia 15 representants dels treballadors, dels quals almenys cinc es van fer de la comissió executiva i van esdevenir els negociadors directes amb l’AREB. D’aquests, tres ja tenen càrrec assignat en la nova estructura de banc que es presenta com a ‘bo’ o ‘pont’. Un d’ells passaria a tenir càrrec directiu, mentre que els altres dos ocuparien, sempre segons les fonts consultades, càrrecs intermedis. 

 

Treballadors emprenyats / El malestar és molt alt, perquè fins i tot hi ha treballadors que s’han sentit traïts pels seus representants i, finalment, han decidit marxar de l’entitat bancària donada una situació que consideren «un abús». 
 

L’AREB evita les baixes voluntàries / Un altre procediment intern que no està agradant en absolut a gran part de l’actual plantilla és el fet que alguns treballadors que han demanat la baixa voluntària –com a mínim sis d’ells, tot i que altres fonts parlen de més–, han rebut una negativa de l’AREB. L’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries al·lega en aquests casos que els treballadors «són imprescindibles», el que obliga a aquests a mantenir-se en el seu lloc de treball i, en cas de tenir clar que volen sortir, marxar sense cobrar la part que els correspondria per la baixa voluntària, que és el 50% de l’establert al conveni per un acomiadament en cas que l’AREB hagués de reestructurar la plantilla. 
 

En l’actualitat, el nombre de treballadors de BPA és al voltant de les 220 persones, quan era de 268 quan va esclatar la crisi.

 

Sis mesos des que va esclatar tot / Aquesta mateixa setmana que tot just acaba s’han complert els sis mesos des que la crisi BPA va esclatar. Va ser el 10 de març quan el cap de Govern, Toni Martí, va sortir davant dels mitjans de comunicació, en una convocatòria extraordinària, per informar de la nota del FinCEN que obligava a la intervenció en l’entitat andorrana. La intenció va ser evitar l’esclat de la plaça financera del Principat, segons van afirmar les autoritats, per tal d’evitar el contagi a la resta de bancs. 
 

A partir d’aquí, la crisi ha esdevingut per un camí en què els treballadors han estat el centre de les mirades mentre l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) es va posar a treballar per netejar l’entitat d’actius il·lícits, cosa que encara a dia d’avui està en procés a través d’una auditoria. Durant el procés, es va anunciar que BPA tindria un procés de subhasta que s’hauria de complir a finals d’aquest any, mentre que abans hi hauria el pas a un banc pont, de nom Vall Banc, que hauria de ser el camí previ a la venda en cas que hi hagués interessats. De fet, ja hi ha propostes per fer-se amb l’entitat, com ara la de Raiffeisen.ad, o la recentment coneguda del grup inversor CLW Capital.