La defensa de la dona acusada d’un delicte de temptativa d’homicidi ha sol·licitat aquest divendres que el tribunal tingui en compte les seves patologies mentals i ha reclamat una pena de presó no superior a dos anys, amb la possibilitat que part d’aquesta condemna sigui substituïda per un ingrés voluntari en un centre psiquiàtric. “Tenir-la a la presó no li serveix”, ha afirmat l’advocat defensor, subratllant que la Fundació Privada Tutelar d’Andorra ja ha gestionat una plaça per al seu tractament especialitzat.
La fiscalia, per la seva banda, ha mantingut la seva petició de 10 anys de presó per a l’acusada, a més d’una indemnització a la CASS per valor de 368,72 euros, i 4.500 euros per perjudicis estètics i 4.500 més pels danys morals a la víctima. També sol·licita que, en cas que no es compleixi tota la condemna de forma ferma, la resta sigui condicional, però amb un màxim de dos anys condicionat a l’ingrés en un centre psiquiàtric. La sentència es farà pública el 17 de setembre a les 13.00 hores.
Els fets: una relació marcada per la toxicitat i el desequilibri emocional
Tanmateix, el segon dia del judici s’ha centrat en l’anàlisi de les condicions mentals de l’acusada i la dinàmica de la relació amb la víctima. Segons la defensa, la relació entre l’acusada i la víctima era “clarament tòxica” i marcada per una dependència emocional forta per part de l’acusada. A més, ha destacat que “la Policia havia advertit de la perillositat que continuessin junts” i que, tot i això, el dia dels fets, “ell l’envia a comprar alcohol sabent les seves patologies”.
L’advocat defensor ha subratllat els episodis d’autolesió la mateixa nit i previs als fets per part de la dona —fins a dos ocasions— i ha denunciat que “ell en comptes de trucar a urgències, va mantenir relacions sexuals amb ella”. També ha defensat que “ella no recorda com va passar el tall” i que aquest es produeix després d’un “electroxoc emocional” davant la visió de la sang. Segons la defensa, “ella l’hauria pogut matar si hagués volgut, però només va fer un tall involuntari”.
El ministeri fiscal, però, considera que l’atac no pot ser interpretat com un acte irreflexiu ni provocat per un estat alterat. “Va anar directa al coll. Ell volia fugir i ella no el va deixar. Va ser un atac deliberat”, ha afirmat la fiscal. També ha subratllat que “per pocs mil·límetres no el mata” i que la motivació era clara: “no acceptava acabar amb la relació”.
Sobre els informes mèdics, la fiscalia ha posat en dubte la seva validesa. “El psiquiatra que l’ha tractat no està habilitat com a perit. A més, hi ha una relació metge-pacient prèvia”, ha dit. Segons el ministeri fiscal, l’informe hauria d’haver-se titulat “informe psiquiàtric” i no “informe pericial psiquiàtric”, un detall que, a parer seu, mostra una falta d’imparcialitat.
La defensa ha replicat aquestes acusacions assenyalant que el metge que va elaborar l’informe només va veure un cop l’acusada i que va actuar per delegació del servei de medicina legal i forense. També ha insistit que “no es pot fer cas omís a les condicions mentals de l’acusada ni a la relació de manipulació emocional per part de la víctima”.
Pel que fa al consum d’alcohol, la fiscalia ha remarcat que “1.54g/l no afecta a ningú fins al punt d’alterar la capacitat de reacció”, i que “els informes reconeixen que l’acusada conservava totes les seves capacitats”. La versió de l’acusada ha estat qualificada de “confusa” i “contradictòria” per part del ministeri públic, el qual ha destacat que primer va dir “no sé què ha passat” i després va reconèixer que “li havia tallat el coll”.
Finalment, la defensa ha sol·licitat que, en cas de condemna, es considerin les circumstàncies mentals com a excloents totals o parcials, i que no es dicti una pena superior als vuit mesos que ja ha complert a presó. En cas contrari, demanen una condemna màxima de 2 anys i que aquesta es compleixi en un centre especialitzat.
