El que va començar com un gest espontani i gairebé casolà ha anat prenent forma de mobilització social. Ester Bertran, veïna d’Escaldes-Engordany, ha posat en marxa una recollida de signatures per demanar una regulació més estricta i acotada de l’ús de petards i pirotècnia fora dels dies festius assenyalats. La iniciativa no reclama una prohibició, sinó una racionalització que permeti compatibilitzar la celebració amb el respecte cap a animals, infants, gent gran i altres col·lectius vulnerables.
L’origen de la iniciativa compta amb un motiu molt clar: el patiment de la seva gossa Laika. “El Sant Joan el passa fatal”, explica Bertran. Fa tres anys que conviu amb ella, la qual presenta una reacció severa als petards: hiperventilació, tremolors, pànic. “L’he de medicar, no pot sortir al carrer; si sent un petard, es bloqueja. L’he d’agafar a coll”. Aquest any, amb el soroll avançant-se diversos dies abans de la revetlla, va optar per trucar al Servei de Circulació d’Escaldes i a la Policia per informar-se sobre la legalitat de l’ús prematur de petards. La resposta va ser clara: no hi ha regulació que ho prohibeixi.
“Em vaig sentir impotent”, reconeix. “No podia fer res més que marxar de casa i buscar refugi”. Però el malestar va continuar: “Fins i tot dies després de la revetlla encara se sentien petards. Aquella nit vaig pensar que havia de fer alguna cosa”. L’endemà mateix va anar a una copisteria, va redactar un full informatiu i va començar a recollir firmes. “Tot molt senzill, molt de casa”, diu. Però la resposta ciutadana ha estat immediata. “Només una persona m’ha dit que no volia signar. Tothom entén que no demano que es deixin de tirar petards, sinó que es faci quan toca: el dia de la festa”.
L’origen de la iniciativa compta amb un motiu molt clar: el patiment de la seva gossa Laika. | Arxiu personal
La proposta no només apunta a protegir els animals de companyia, sinó també a fer visible l’impacte que la pirotècnia pot tenir en altres col·lectius: infants, persones amb Alzheimer, amb trastorns de l’espectre autista, o simplement gent gran que es veu afectada pel soroll sobtat. “És un patiment generalitzat que sovint queda invisibilitzat”.
En menys d’un mes, l’Ester ja ha recollit centenars de signatures. Alguns veïns escaldencs o coneguts amb presència a les xarxes socials també han repartit fulls per fer créixer la iniciativa. A més, Bertran ha començat contactes amb tres associacions que han expressat la seva voluntat de donar suport formal al moviment. “El següent pas serà presentar-ho a les institucions. Voldria poder-me reunir amb el Govern o amb els comuns per explicar-ho, perquè crec sincerament que no és una demanda exagerada”.
La promotora de la iniciativa insisteix a aclarir que la campanya no busca eliminar la pirotècnia: “Entenc que hi ha gent a qui li agrada, que forma part de la festa. I també entenc que hi ha un negoci al darrere. Però no cal que patim tots una setmana abans i una altra després”. Per a ella, la clau és la previsió: “Si saps quin dia i a quina hora hi haurà focs o trabucaires, et pots organitzar”.
“No ho faig per mi. Ho faig per ella i per tots els que no poden parlar. Em dol veure patiment innecessari”. | Arxiu personal
Amb el seu exemple, Bertran defensa una nova manera d’entendre la convivència. “Quan tens informació, pots actuar. Però cal educació i empatia. Jo també he estat a la Patum de Berga, m’agraden les festes populars, però ara veig el patiment que comporta per altres, i no puc quedar-me de braços plegats”.
La iniciativa també té un vessant més ampli: Bertran està treballant en un segon projecte, encara en fase embrionària, orientat a la sensibilització i educació ciutadana. Tot i que prefereix no revelar detalls, sí que assegura que implicarà més gent i recursos: “Serà una cosa bonica, útil i respectuosa”. Mentrestant, continua recollint signatures de manera humil, carpeta en mà, aprofitant qualsevol trobada casual amb veïns, coneguts i desconeguts. “La majoria ni s’ho llegeix. Simplement signen i em diuen: ‘Ja era hora’”.
“No ho faig per mi. Ho faig per ella –en clara referència a la Laika– i per tots els que no poden parlar. Em dol veure patiment innecessari. No pretenc liderar res, només fer que ens escoltin”. Una iniciativa modesta, sí, però amb un rerefons profund: el dret de viure amb una mica més de respecte i consciència compartida.
