Andorra té una de les esperances de vida més altes del món, de 83 anys. Per l’OMS, és important viure més anys, però, sobretot, remarca la transcendència de viure’ls amb una major qualitat de vida. Ahir, 90 padrins van descobrir el seu grau de fragilitat, el pas previ a la dependència, en la segona jornada de tallers del projecte transpirinenc Aptitude, després que Tolosa acollís la primera.
«Costa assumir que ens fem grans i a vegades és tard. A mi em comença a fallar la memòria», va manifestar la Concepció López, de 78 anys, després de respondre un senzill qüestionari per esbrinar més sobre les seves capacitats intrínseques. Com ella, al Principat hi ha 4.000 persones que es troben en risc de patir fragilitat, uns símptomes reversibles, asseguren els experts. «A casa faig sumes amb llapis i paper. I encara no m’equivoco. És bon senyal, oi?», li preguntava l’Antoni Reguant, de 81, a una de les professionals que realitzaven el circuit de fragilitat. La velocitat de la marxa en la prova física, que consistia a caminar quatre metres, era lenta. «No m’importa, valoro més que el cap em funcioni», va precisar. L’altra prova era de força i consistia a asseure’s i aixecar-se d’una cadira diverses vegades sense reposar els braços.Els resultats de les proves d’ahir s’introduiran en una base de dades de forma anònima, que recollirà per primera vegada l’estat general de la població a partir de 65 anys, van informar fonts del SAAS.
Per mantenir i garantir el grau d’autonomia, els participants van rebre recomanacions personalitzades, tant d’exercici físic com d’alimentació, per part dels experts. Als que se’ls va detectar algun problema, se’ls va derivar al CAP, on es valorarà si requereixen una visita mèdica més exhaustiva. L’objectiu és que al 2020 s’hagin avaluat els 4.000 padrins que estan en risc de patir fragilitat.
