Va utilitzar el mateix discurs i es va reafirmar ahir davant del Tribunal de Superior, la defensa d’un carceller que va exigir l’absolució pel seu client penat per abusar d’una reclusa i agredir sexualment una professora del centre penitenciari de la Comella. A més, Corts va tenir en consideració que com que l’home era un funcionari de presons exercia una autoritat sobre les víctimes.
En el cas de la presa, entrava sol en la seva cel·la i allà l’obligava a fer-li dos petons, quan cap més agent ho feia, segons va relatar la noia en el judici que va tenir lloc el desembre del 2016. A més, una altra vegada la va abraçar i li va tocar un pit. Així mateix, un cop se la va trobar estirada al llit i li va intentar fer un petó a la boca, però com que no es va deixar li va petonejar el coll. Finalment, en una altra ocasió, li va aixecar la faldilla. Per tot això, Corts el va condemnar a quinze mesos de presó condicional amb una suspensió de la pena de dos anys per un delicte major d’agressió sexual.
Pel que fa a la professora tots els fets van tenir lloc el mateix dia, el 28 de setembre del 2012. Aquell dia, el condemnat va entrar a l’aula on la dona feia classe i li va perpetrar comentaris obscens. A més, després, es van trobar a la sala dels agents i l’home se la va agafar per darrere i li va dir: «Veus com em poses? Se’m posa dura». Per aquests fets, Corts el va penar per dos delictes menors de continuïtat d’abús sexuals a cinc mesos de presó condicional i a indemnitzar la mestra amb 8.000 euros. La dona va assegurar a Corts que l’actuació del policia havia tingut efectes sobre ella perquè li tenia por alhora que la resta dels agents la van aïllar i desplaçar.
En canvi, la defensa del carceller va argumentar ahir davant del Superior que el fet que la resta d’agents li fessin el buit a la mestra, no tenia per què tenir relació directa amb aquests fets. Malgrat això, la representant de la mestra va recordar durant l’audiència d’ahir que en el Tribunal de Corts van transcendir uns «wasaps incendiaris» dels agents que instaven a unir-se com a cos i en contra de la professora per la demanda que havia posat contra el carceller.
La defensa posa en dubte les proves / En els dos casos, la lletrada del penat va ressaltar que no existeixen proves per inculpar el seu client. «No hi ha prova suficient i s’està vulnerant la presumpció d’innocència», va opinar la lletrada. En aquest mateix context, va exposar que el que existeix és una versió dels fets, però que no queda acreditat que aquests siguin reals.
De fet, va emfatitzar que en el cas de la presa tenia una tendència a «inventar-se» les coses, segons havien assenyalat diversos testimonis durant el judici, així com un psicòleg.
El ministeri fiscal també es va reafirmar i va reclamar que se li imposes la pena que havia demanat a Corts: dos anys i mig de presó condicional i quatre d’inhabilitació.
