Després de més 15 anys, el passat 19 de febrer, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va reobrir la seva piscina d’hidroteràpia, un mètode utilitzat dins la rehabilitació que «dona moltes eines a persones que tenen diversos tipus de dificultat». Així ho va anunciar ahir la cap de l’Àrea de Rehabilitació, la doctora Montse Avellanet, qui també va explicar que la instal·lació ha estat reformada per adaptar-la als actuals tractaments de l’aigua i perquè el centre mèdic sigui més sostenible, ja que una bona part de l’energia utilitzada per escalfar la piscina prové de plaques solars. Segons va detallar, cada dia passen pel servei de rehabilitació de l’hospital uns 110 pacients, dels quals 28 ja s’han pogut beneficiar de la nova instal·lació.
En el moment de la presentació de la reobertura davant els mitjans de comunicació hi havia a la piscina una pacient amb una malaltia neurològica. Tal com va explicar Avellanet, «hi ha exercicis que a l’exterior li costen molt i, en canvi, dins l’aigua se sent més còmode, perquè té menys dolor i més capacitat de moviment». Això permet als professionals sanitaris millorar l’eficiència de la rehabilitació, ja que normalment els afectats acostumen a treballar durant una hora i sempre amb un fisioterapeuta al costat. En alguns casos, va assegurar la doctora, fins i tot «podem avançar el procés de rehabilitació» gràcies a l’activitat de dins de la piscina.
Bo per a tothom
Avellanet va destacar que, en principi, la hidroteràpia té molt poques contraindicacions i que és recomanable «per a qualsevol patologia», sent especialment interessant per a tractar problemes de neurologia, traumatologia i dolor lumbar. Ara bé, existeix una controvèrsia, va admetre la cap de l’àrea. I és que per algunes patologies va millor l’aigua freda i per a altres la calenta, de manera que de mitjana la piscina es troba entre 32 i 33 graus i es fa un seguiment exhaustiu respecte a la seva bacteriologia.
Reobertura necessària
Tot i que Avellanet no va saber quantificar el total de la inversió econòmica, va detallar que les obres s’havien dut a terme durant els darrers dos exercicis i que el seu cost no va anar a càrrec del pressupost del servei, sinó del general de l’hospital. Malgrat això, va informar que s’havia hagut de reorganitzar i folrar tot el circuit interior de la piscina. El motiu de la reobertura, va dir, rau en una «decisió estratègica» i a què«la institució ha volgut apostar per aquest servei», únic a Andorra. «Els pacients sempre s’han queixat de la manca d’espai i la direcció va haver de decidir entre noves sales o la piscina. Ha estat una decisió encertada perquè és un recurs que no existeix al país i que ens permet poder atendre pacients d’una manera diferent», va considerar la doctora.
Pel que fa a les teràpies que ofereix l’hospital, Avellanet va afirmar que «s’estan fent totes les disponibles» actualment, però que la «qüestió és fer-les millor».
