Arran de la publicació de l’enquesta sobre ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’, la qual il·lustra un retrocés en els usos socials de la llengua catalana, s’ha generat un debat sociopolític en l’actualitat del país, posant en relleu la necessitat d’enfortir les mesures recollides en la Llei de la llengua pròpia i oficial. En aquest sentit, les reivindicacions més destacades han estat per part de la Plataforma per la Llengua, la qual reclama, d’una banda, sancionar les empreses que, en darrer terme, no compleixin la normativa d’atendre els clients en català; i, d’altra banda, exigir un nivell més alt de la llengua en la renovació dels permisos de residència.
Per conèixer les diferents opinions respecte a aquestes reivindicacions, des d’El Periòdic s’ha contactat amb la totalitat dels grups parlamentaris, tot i que en el tancament d’aquesta jornada només s’ha obtingut resposta per part de Concòrdia i Demòcrates per Andorra, els quals han mostrat la seva predisposició a escoltar les iniciatives plantejades per les associacions i valorar si cal incloure-les en el seu programa electoral. Per part dels primers, consideren que les mesures pedagògiques i de sensibilització són necessàries, però no poden substituir el compliment de la llei, a més d’afirmar que les empreses tenen l’obligació de posar els mitjans perquè els clients puguin ser atesos en català, i aquesta obligació s’ha de fer efectiva.
«Si després d’haver facilitat els mecanismes d’acompanyament necessaris es continuen produint incompliments, cal aplicar el règim sancionador previst», afirmen de manera contundent des de la formació dirigida per Cerni Escalé, mentre que des del partit taronja, en veu de la consellera general Sílvia Riva, apunten que també comparteixen aquesta perspectiva: «»Un bon empresari sempre intentarà complir la normativa per no ser sancionat. És cert que s’obren expedients sancionadors, però ens consta que, en molts casos, s’han rectificat les actuacions».
Pel que fa al nivell de titulació requerida per tal d’obtenir la renovació del permís de residència, des de Concòrdia declaren que l«’A1 ha de ser un punt de partida, no l’objectiu final de la integració lingüística». En la mateixa línia, Riva defensa el sistema progressiu de coneixement de la llengua, amb el nivell A1 per a la primera renovació i el nivell A2 per a la segona. «Cal ser realistes i acompanyar la persona en la seva integració lingüística mentre va assolint els diferents nivells. Es tracta d’una introducció a la llengua oficial del país«, ha assegurat.
En aquest sentit, ambdós grups parlamentaris han celebrat el bon funcionament de les eines i recursos a disposició de la població nouvinguda per aprendre l’idioma, alhora que també han coincidit en la responsabilitat individual de cada ciutadà per mantenir la llengua en les converses i no canviar al castellà. A més, des de Demòcrates preveuen que els resultats de les properes enquestes en matèria d’usos lingüístics reflectiran els avenços aconseguits amb l’implementació de la llei, així com dels cursos gratuïts de català.
D’altra banda, Concòrdia ha donat suport a la reflexió sobre el model econòmic andorrà, basat en la temporalitat: «Quan una part important de les persones arriben al país per períodes molt curts, sense prou temps ni oportunitats per establir vincles amb la societat, la integració lingüística esdevé més difícil». La formació també critica el model actual i considera que Andorra ha d’avançar cap a un equilibri demogràfic «que tingui en compte la capacitat real del país per acollir i integrar les persones nouvingudes, garantir uns serveis públics de qualitat i preservar la llengua com a element de cohesió i identitat nacional«.
Tanmateix, Riva ha apuntalat que la gran part dels temporers són els mateixos treballadors que venen quatre mesos i tornen a l’any següent i per tant, poden avançar en el seu aprenentatge en la llengua. Així doncs, la consellera ha destacat que s’ha de fer màxima incidència en aquest sector: «Una persona que ve de manera recurrent cada any té la capacitat i l’obligació d’aprendre la nostra llengua perquè ell ha organitzat la seva fórmula de vida passant quatre mesos a l’any al nostre país». A més, ha assenyalat que els treballadors temporers «també es poden consolidar com a residents tot l’any», tendència que, d’acord amb la consellera, es produeix cada vegada amb més freqüència al Principat amb l’aparició dels temporers d’estiu.
