El fenomen ‘therian’ ha arribat també a Andorra, o com a mínim el seu eco digital. Dues convocatòries anunciades a través de TikTok per reunir-se al Prat del Roure han estat finalment ajornades després que el compte que les promovia desaparegués. Tot i això, dissabte a la tarda una cinquantena de joves s’hi han apropat igualment. No per participar-hi, sinó per comprovar si la trobada es feia realitat.
“Hem vingut perquè volíem veure si de veritat s’apropaven o no”, explica una de les adolescents presents. Reconeix que el perfil que anunciava la cita es va eliminar, però assegura que s’havia traslladat a diumenge i que potser hi tornaran “per veure si veritablement hi ha aquí a Andorra”.
Els ‘therians’ són persones que s’identifiquen espiritualment o psicològicament amb un animal —el que anomenen el seu ‘theriotip’— sense creure que el seu cos físic sigui animal. Defensen que no es tracta d’un joc ni d’un disfressa, sinó d’una part profunda de la seva identitat. El terme, que prové de therianthrope, va començar a circular en fòrums digitals als anys noranta i ha guanyat visibilitat recentment gràcies a xarxes com TikTok. Alguns membres adopten moviments associats al seu animal o utilitzen màscares com a forma d’autoexpressió, i parlen de “shifts” per descriure moments en què la connexió es fa més intensa.
“Hem vingut perquè volíem veure si de veritat s’apropaven o no” – Adolescent
Al Prat del Roure, però, el relat dominant no és el de la curiositat, sinó el de la burla. La mateixa jove admet que també han anat “per riure’ns d’ells perquè no estan bé del cap”. Considera que és “gent que està malament” i que “que et consideris animal ho veiem una mica fora de lloc”. Al seu voltant, les rialles acompanyen els comentaris.
Un altre noi explica que va conèixer el moviment a TikTok i que ell mateix va fer un vídeo per difondre la convocatòria. “Volem veure el show que es muntarà aquí”, afirma, i assegura que molts dels que hi són pensen que els ‘therians’ “tenen algun problema que ha d’anar cap al psiquiàtric”. En el seu discurs apareix reiteradament la idea que el fenomen “no encaixa” al país. “És un tema que no encaixa amb la gent d’Andorra”, diu un altre jove, tot afegint que “no té res a veure amb els joves que tenen una ment normal”.
El moviment ‘therian’ no és nou ni exclusiu d’un territori concret. En altres països, trobades similars han reunit centenars de joves, principalment adolescents. El debat sobre identitat, autoexpressió i límits socials forma part d’una conversa global que transcendeix fronteres.
Entre la curiositat i el rebuig, el debat no gira només entorn d’un moviment identitari, sinó sobre la tolerància davant allò que desentona amb la norma
A Andorra, les convocatòries han quedat, de moment, en intent. Cap grup identificat amb el moviment s’ha presentat al Prat del Roure. Però sí que ha quedat exposat un altre fenomen: la rapidesa amb què la diferència es converteix en objecte de burla. Els comentaris sobre salut mental, normalitat o encaix social no són anecdòtics; dibuixen un marc en què expressar-se fora del patró majoritari pot derivar en estigmatització.
El ‘therian’ és, per a molts, una realitat desconeguda. Però la reacció observada al parc revela una altra qüestió de fons: com es construeix el discurs entre iguals a les xarxes i com aquest es trasllada després a l’espai físic. Entre la curiositat i el rebuig, el debat no gira només entorn d’un moviment identitari, sinó sobre la tolerància davant allò que desentona amb la norma.
