L’enginyer informàtic, doctor en Societat de la Informació i del Coneixement i professor Alan Ward ha defensat aquest dissabte que la neutralitat tecnològica és també una qüestió de sobirania per a Andorra, ja que la dependència d’un nombre reduït de grans proveïdors pot limitar la capacitat del país de prendre decisions sobre els sistemes dels quals depenen les administracions, les empreses i els serveis essencials. Ward ha exposat aquesta idea durant la 39a Diada Andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu, dedicada enguany a la neutralitat andorrana.
En la seva intervenció, titulada ‘La neutralitat tecnològica d’un país’, Ward ha alertat que els petits estats són especialment vulnerables a les dependències tecnològiques perquè les grans empreses del sector poden disposar de més recursos econòmics i humans que els mateixos estats. En el cas d’Andorra, ha assenyalat que bona part de les tecnologies clau són desenvolupades i gestionades per empreses estrangeres, amb centres de decisió situats fora del país, fet que redueix la capacitat d’incidir en les decisions que poden afectar-ne l’entorn tecnològic.
Ward ha defensat, en aquest sentit, evitar que els serveis essencials quedin vinculats a una única tecnologia o proveïdor, encara que això pugui comportar un increment dels costos. La diversificació, ha apuntat, permetria mantenir alternatives en cas que un fabricant deixés de prestar un servei, modifiqués les seves condicions o es produís una incidència que afectés els seus sistemes.
Una neutralitat «activa, responsable i solidària»
En la mateixa jornada, Josep Roig i Jaume Bartumeu han defensat una concepció de la neutralitat andorrana allunyada del simple no posicionament. En la seva ponència, ‘La neutralitat andorrana al segle XXI: sobirania, responsabilitat, solidaritat i vocació europea’, han plantejat que Andorra pot mantenir la seva independència i no participar militarment en conflictes i, alhora, assumir una posició activa davant les agressions, defensar el dret internacional i contribuir a l’ajuda humanitària.
Els dos ponents han definit aquesta aproximació com una «neutralitat sobirana», «responsable», «solidària» i «europea», i han defensat que la cooperació internacional no implica renunciar a la sobirania, sinó que pot reforçar la capacitat de decisió d’un petit estat, informa l’ANA.
