El conflicte laboral entre Coopalsa i els seus treballadors viu un nou episodi amb la decisió de l’empresa adjudicatària del servei de transport públic d’impugnar el laude arbitral i portar l’afer davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ). Aquesta nova acció judicial arriba després de setmanes de tensió i reivindicacions per part dels conductors, els quals havien advertit d’una possible vaga en cas que no es respectessin les condicions laborals estipulades.
En aquest sentit, el Govern ha reiterat aquest dimecres, a través del ministre portaveu, Guillem Casal, que mentre no hi hagi una resolució judicial en contra, “el laude arbitral és d’obligat compliment”, i per tant, Coopalsa haurà d’adaptar-se a les condicions pactades amb els treballadors. Casal ha deixat clar que l’Executiu no té incidència directa en el conflicte, ja que aquest es troba dins l’àmbit empresarial i laboral, però ha remarcat que el Govern vetllarà perquè el servei públic es presti amb normalitat.
Pel que fa a les possibles implicacions administratives de la situació, el ministre ha assenyalat que, en cas que es generin canvis substancials en la concessió, l’Executiu analitzarà jurídicament les conseqüències i estudiarà si cal alguna intervenció en matèria de contractació pública. No obstant això, ha puntualitzat que aquesta possibilitat només es plantejaria en una fase posterior del procés.
D’altra banda, la posició dels xòfers de l’empresa respecte al laude arbitral ha estat motiu de debat des de fa setmanes. Tal com va avançar EL PERIÒDIC aquest dimarts, els conductors van advertir que sense la implementació d’horaris intensius podrien arribar a una vaga. Aquest escenari podria agreujar el conflicte si el TSJ no resol ràpidament la impugnació presentada per l’empresa.
Casal ha subratllat que “hi ha unes regles del joc que s’han de respectar”, remarcant de nou que l’ens governamental actuarà dins del marc establert per garantir el compliment del servei públic. Així, l’Executiu es mantindrà a l’expectativa de l’evolució judicial del cas, tot insistint que la concessió vigent marca unes obligacions que s’han de seguir fins que la justícia indiqui el contrari.
