Els companys de classe de la noia que aquest dilluns va caure d’uns cinc metres d’alçada davant del col·legi María Moliner han fet pública una carta adreçada als ciutadans d’Andorra, en què expressen el seu malestar pels comentaris i la falta de respecte que asseguren haver rebut tant ells com els professors. Els alumnes manifesten que molts dels comentaris difosos a les xarxes socials i en alguns espais públics “fan mal” i s’han fet “sense tenir la suficient informació”. “Nosaltres sí sabem el que ha passat”, escriuen.
En el text, el grup afirma haver sentit “ràbia per aquests comentaris que ens fan mal”, i defensa la seva companya, a qui descriuen com “molt respectada a la nostra classe, com tots”. Així, els estudiants rebutgen categòricament les versions que vinculen els fets amb un cas d’assetjament escolar: “Nosaltres no som agressors de res, la nostra companya té els seus propis problemes que no tenen res a veure amb el col·legi ni amb el bullying. Ella té el seu propi recolzament a la classe i el continuarà tenint”.
En aquesta línia, els alumnes expliquen que l’incident els ha afectat profundament i reclamen empatia. “Al cap i a la fi, tenim tretze anys i és complicat gestionar el que ha passat. Ens ha afectat a tots emocionalment i necessitem comprensió i no atacs de gent que no té ni idea del que passa aquí ni del que diu”, remarquen. La carta també inclou una denúncia sobre l’actitud d’algunes persones “del centre del costat al nostre”, que, segons expliquen, “van riure, van fer burla i comentaris com: ‘normal que es vulguin s……. al col·legi espanyol’”.
“Nosaltres no som agressors de res, la nostra companya té els seus propis problemes que no tenen res a veure amb el col·legi ni amb el bullying. Ella té el seu propi recolzament a la classe i el continuarà tenint” – Companys de la noia
Així, els estudiants consideren que aquests comentaris “no respecten les persones” i recorden que “una cosa així els hi podria passar a ells perfectament”. A més, neguen haver gravat imatges de l’incident: “Tampoc ens vam dedicar a gravar res com molta gent pensa, tenim respecte pels altres”. A més, també expressen la seva preocupació per les conseqüències psicològiques del succés: “Qui ens ajuda per esborrar la imatge que molts de nosaltres tenim gravada? Els profes? Que també necessiten ajuda”.
En un altre passatge, l’alumnat fa referència a les crítiques rebudes per les vagues escolars i suggereix que potser és “el moment de donar-nos veu al carrer perquè pari l’atac que patim l’alumnat i el professorat del col·le d’una vegada per totes”. D’aquesta manera, els estudiants asseguren que alguns d’ells estan disposats a donar el seu testimoni per explicar “el que realment passa”, però sempre amb la voluntat de “defensar i respectar la família de la nostra companya i a ella mateixa, perquè potser no ho vol explicar”.
