El raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez, ha demanat als saigs que tinguin en compte la situació de les persones a l’hora de cobrar-los els deutes que tenen. «La gent es queixa que a l’hora d’haver de pagar els deutes, no es tingui en compte les economies personals», va ressaltar Rodríguez. En aquesta línia, va recordar que «la situació de determinades famílies és molt dura», ja que amb la crisi s’han disminuït els seus ingressos alhora que s’han incrementat les despeses de necessitats bàsiques com els lloguers dels pisos o els aliments. «La gent no pot arribar a cobrir aquests deutes que ha assumit perquè els ingressos no són els millors», va dir Rodríguez.
De fet, el raonador va exposar recentment que ha rebut queixes de la ciutadania sobre l’actuació dels saigs, que consideren que no són flexibles. Així mateix, aquestes persones també van exposar que la Batllia era més «comprensible» a l’hora de cobrar el deute de les persones.
Sense competència / Rodríguez va recordar que en els casos de justícia no té competència i, per tant, tampoc amb el saig. És per això que davant d’aquestes situacions el que fa és recollir les demandes i, després tramitar la informació en l’òrgan competent. Normalment, en els casos relacionats amb qüestions de justícia, va dir el Raonador, el que fa és «rebre la queixa i enviar-la al Consell Superior de la Justícia, que és qui s’encarrega de la queixa que hi pugui haver al respecte».
Ara bé, segons va assenyalar Rodríguez, ha rebut un comprimís del saig per complir amb els reclams de la societat. «Estan per fer els possibles per minorar aquesta exigència de la societat», va apuntar.
El saig va néixer a mitjans de l’any passat i en el 2016 només es va registrar una queixa al raonador del ciutadà, segons l’informe d’aquesta institució. En aquest cas es tractava d’una queixa a instàncies d’una part que estava en desacord amb l’execució de la sanció que se l’imposava. En aquella ocasió, l’informe ja remarcava que no es tenia competència i, per tant, es va realitzar un acta de compareixença.
Més de 5.000 euros en una setmana / La setmana passada la Policia va demanar al saig que cobri embargaments de béns per un valor de 5.312 a un total de 64 persones o empreses, que corresponen a sancions no cobrades, segons es va publicar dimecres al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). Els imports oscil·len en valors que es mouen entre els 24 i els 200 euros. Un cop la notificació, el saig procedeix a l’embargament, que la persona pot evitar si acudeix a les oficines de l’institució i abona el deute.
Un any i tres mesos cobrant deutes
Nascuts per cobrar deutes. Al més pur estil dels cobradors del frac, aquesta institució va néixer fa un any i tres mesos per efectuar els deutes que han contret persones o empreses privades. Així doncs, és l’entitat que procedeix a «l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius», destaca l’entitat en el seu web.
El saig va començar la seva activitat el mes d’abril de l’any passat per alleugerir feina a la Batllia, que acumulava causes pendents. El naixament del saig està molt relacionat amb la crisi econòmica. Això, va fer que la Batllia acumulés desenes de milers d’expedients que havien d’haver estat executats feia temps. Ara bé, en el cas del saig només té competència en les causes civils i administratives.
Actualment, aquesta entitat té tres saigs, que són els que s’encarreguen de bregar amb els deutors. Es tracta de Lourdes Alonso, Goretti López i Xavi Granyó. Aquests són els que es posen en contacte amb una persona que ha d’abonar uns diners a una tercera persona, empresa o entitat. En el cas que no s’aconsegueixi cobrar els diners, a més, el saig inicia la via de l’embargament dels béns pel valor del mateix deute.
Però a banda d’això, els saigs també té altres atribucions com per exemple efectuar requeriments extrajudicials de pagament. A més, tenen la potestat d’organitzar subhastes públiques, sota el control de l’òrgan competent d’acord amb les lleis. Així mateix, els saigs també poden exercir com a administració judicial en els procediments concursals.
En el seu primer mig any de vida, va embargar al voltant de 1,5 milions d’euros. En aquest període, la majoria dels casos van ser per valors insignificants i que no arribaven als 40 milions d’euros. No obstant això, el cas més elevat va ser el d’un embargament valorat en 537.530 euros a una societat mercantil que havia de bonificar a una comunitat de veïns, segons el Tribunal Superior. La majoria de les execucions van ser en benefici de la Policia, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i Andorra Telecom.
