La Comissió d’estudi del Consell General ha comptat aquesta tarda amb la compareixença expressa del president del Col·legi Oficial de Geòlegs, Valentí Turu, qui en una concisa, però acurada intervenció, ha detallat quins són els riscos, així com l’evolució, que ha travessat el país en les darreres dues dècades en termes de millores urbanístiques i l’efecte i impacte que aquest ha creat sobre el nostre medi natural. D’entre el més significatiu de la seva explicació, sobresurt el reclam de crear i fomentar un institut públic que s’ocupi expressament de l’estudi del nostre entorn i que pugui així detectar amb antelació l’aproximació de fenòmens importants i perillosos que tinguin una repercussió de risc per a les nostres infraestructures i, per consegüent, vides.
Així, i davant la pregunta proferida pel conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, sobre quin grau d’importància tindria actualitzar el mapa de riscos geològics que data de l’any 2016, Turu ha concretat que si bé aquesta és una eina “prou important i de referència” per a tots els investigadors del sòl, s’hauria d’elaborar una reflexió sobre quina ha estat la utilitat d’aquest instrument durant aquests últims anys.
“Des del Col·legi de Geòlegs prenem molt en compte la informació d’aquest mapa; tanmateix, hauríem de poder saber de forma més exacta quina és la magnitud d’aquests fenòmens de risc per estudiar amb seguretat el canvi climàtic”, ha estipulat amb determinació. Arran d’això, el representant de la institució ha posat en coneixement que “no es compta amb cap organisme que estudiï amb precisió l’estat del subsol”, el qual està ínfimament lligat al moviment dels sismes.
El moviment del sòl ha estat el tema central del discurs de l’expert, però també el de la preservació dels boscos, la conscienciació i preparació de la població davant el risc d’inundació i allaus i algunes mesures a implementar al país que podrien resultar interessants per la prevalença d’aquests avatars. El resum del seu estudi es trasllada en què Andorra ha intervingut “fins a tres vegades més en la seva superfície de conreu i que per a l’any 2030, s’espera que el terreny afectat sigui fins a 10 vegades major”. Altrament, el no comptar amb una gestió directa de la biosfera dels nostres boscos, assegura Turu, “afecta en una elusió de la primera cap del sòl, el qual hem de preservar per no ser un recurs renovable”. Un altre punt rellevant ha sigut el de la petjada ecològica que està creant l’escalfament global fonent principalment el Pol nord i derivant així en un major risc de tempestes.
Versant el tema del patrimoni geològic, el portaveu del col·legi ha destacat tres punts molt interessants: el primer, que s’ha de vetllar per la protecció i capacitació de les persones recordant que el nucli urbà d’Andorra és el punt “més fràgil i susceptible per patir un moviment sísmic i que com més població siguem, major és el risc”. El segon, que l’augment de la temperatura i la gota freda que afecta el Mediterrani pot repercutir al Principat en un major risc d’allaus (segons Turu és el més factible), però afirma que també hi ha la possibilitat de reviure una inundació com la que va tenir lloc l’any 1982. “La millor eina d’autoprotecció que tenim és impulsar plans de prevenció i educació civil“, ha asseverat, lligant amb el tercer punt que és que mantenir una bona preservació dels boscos “reduirà el risc d’inundació, així com el rastre de carboni a l’atmosfera”.
En darrer lloc, i a demanda de dues preguntes diferents provinents del conseller d’Andorra Endavant, Marcos Monteagudo, i de la consellera del PS, Susanna Vela, Turu ha especificat que una eina que resultaria molt útil per detectar riscos naturals a temps seria el rastrejament aeri o via satèl·lit, “el qual Andorra no pot accedir a la seva base de dades a causa de l’elevat finançament que això suposa”, però que no comptar amb aquesta informació “limita i molt el control terrestre”. D’altra part, pel que fa a infraestructures, el responsable del col·legi corrobora que “aixecar uns murs més alts tampoc ens salvarà del risc d’inundació” i que s’ha de conviure amb la possibilitat, però brindant alhora altres vies d’escapament com seria habilitar uns refugis alternatius.
