«Són dades que en valor absolut són molt mínimes», ha catalogat aquest migdia el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i portaveu del Govern, Guillem Casal, sobre l’augment del 6% en el malbaratament alimentari que s’ha experimentat el passat any al país amb relació al 2024, i que les dades públiques feien saber ahir que arribaven així fins als 18,1 quilograms per habitant equivalent i any, generant-se en tot el 2025 98,4 quilograms de residu alimentari per habitant equivalent i any. Aquesta nova informació, segons ha insistit el ministre, «no xoca amb l’objectiu marcat per la Llei d’economia circular (LEC), la qual porta en peu ja quatre anys, i que busca reduir el malbaratament alimentari un 50% amb l’horitzó en 2030. La realitat és que ens seguim mantenim en uns llindars prou bons», ha valorat responent a una pregunta d’aquesta casa.
En aquest context, i en el marc de la seva visita per a la benedicció del bestiar tingut lloc aquest dimecres al Planell de la Rabassa, Casal ha volgut treure pit recordant una de les iniciatives més destacades i encabides en la llei citada que desplegava als centres comercials punts de recollida per evitar el malbaratament alimentari. «Un dels primers reglaments que vaig tenir l’honor de presentar durant la present legislatura», ha remarcat, fent entendre que al Govern «no li preocupa en excés» la dada esmentada al començament i el que sí que importa a escala estatal «és continuar informant i educant a la població sobre aquest àmbit».
«Hem anat sumant esforços quant a la implementació d’aquests quatre anys que porta ja en peu la llei d’economia circular: però no oblidem que també hi ha un deure individual en cadascun de nosaltres – Guillem Casal
Convé esmentar, sobre aquest punt i les fites que cerca el Govern amb la LEC, que una de les accions impulsades, en aplicació de l’article 18, és la que suposa que tots els gestors de serveis de restauració col·lectiva en els establiments educatius i per a la gent gran, com també al centre hospitalari i en centres sociosanitaris i similars estiguin obligats a presentar un inventari anual de malbaratament d’aliments amb mesures per prevenir-lo. «Hem anat fent esforços», ha justificat d’aquesta forma, concloent que «és deure de l’administració impulsar les campanyes necessàries per a la sensibilització de la població, però no oblidem també una responsabilitat de cadascun de nosaltres».
Deslligant aquesta tasca, el també portaveu de l’Executiu ha fet saber que per reduir aquest malbaratament dels aliments «és important fer servir i comprar aquells aliments que realment necessitem i que no esperem, per tant, de llençar», ponderant les «absolutes garanties de seguretat alimentària» que mantenen els productes que es troben en la prestatgeria de reducció de preus perquè la seva data de caducitat venç immediatament, però molt important, «sempre que presentin un estat en perfectes condicions». Tots els indicadors de qualitat mediambiental, com ara les condicions de l’aire i l’aigua «ens permeten sempre corregir desajustos de l’acció col·lectiva que efectuem els ciutadans«. Una responsabilitat, en ple acord amb les seves paraules, de tots.
