La residència Clara Rabassa d’Andorra la Vella va participar ahir en un acte organitzat per la Biblioteca Pública del Govern per debatre sobre el passat, present i futur de la dona al Principat.
Les conductores de l’acte van ser Montserrat Ronchera i Adelaida Garcia, dues autores que consideren que, malgrat que fa uns anys la vida de la dona era molt dura, perquè «era el puntal de la casa», actualment s’ha perdut l’esperit de convivència i solidaritat entre les persones, un aspecte que moltes dones enyoren. «Abans tots s’ajudaven a canvi de res i ara tot es fa pagant», va lamentar Garcia, segons informa l’ANA.
Prop d’una trentena de dones usuàries del centre van assistir a l’acte que va girar entorn a dues publicacions: Dones d’Andorra, de Ronchera, Garcia i Rosa Mari Ribó; i Només un primer pas, una publicació que va editar el Consell General el 2011 amb motiu del 40è aniversari del sufragi femení. Un text que Ronchera també va lamentar que en el seu moment no se’n fes prou difusió.
L’esdeveniment es va dur a terme tot coincidint amb el desè aniversari de la publicació de Dones d’Andorra i dins dels actes per commemorar el Dia Internacional de la Dona. D’aquesta manera, la Biblioteca del Govern va organitzar, per primer cop, una activitat en col·laboració amb la residència Clara Rabassa.
Un debat de generació / Pel que fa als avenços tecnològics i darrers gins que han copsat la societat, ja no només la del país, com la rentadora o les noves cuines, les conductores creuen que han fet la vida més fàcil a les noves generacions de dones. Tant Garcia com Ronchera van coincidir en assenyalar que, malgrat que l’evolució ha estat extraordinària, encara queda molt de camí per arribar a la igualtat entre persones, ja que malauradament encara hi ha diferències salarials i discriminació en la promoció laboral.
Per aquest motiu, Ronchera va assegurar que el que cal és «sensibilització i educació», per tal que les noves generacions es puguin formar dins d’una nova mentalitat. Van parlar sobre l’evolució de la dona a Andorra des del segle XIX fins a l’actualitat, a més d’obrir un debat participatiu sobre els fets socials femenins entre la trentena de padrines que hi van participat.
Les autores consideren que actualment s’ha perdut la solidaritat entre veïnats que hi havia en el passat, «malgrat que s’hagin millorat les condicions de vida gràcies als avenços tecnològics».
Tanmateix, van assegurar que encara queda molt camí per recórrer per aconseguir la igualtat entre homes i dones, i creuen que és a través de la sensibilització i de l’educació que s’aconseguirà que les generacions que vinguin evolucionin la seva ment i vegin la situació des d’altres perspectives.
