Sense declaracions institucionals ni cap cerimònia religiosa. La senzillesa d’una ofrena floral i un minut de silenci van ser suficients per recordar les cinc persones que van morir fa deu anys a l’esfondrament d’un dels viaductes a la boca oest del túnel de les Dos Valires.
El cap de Govern, Xavier Espot, la síndica general, Rosa Suñé i el Copríncep Joan-Enric Vives, entre d’altres, van depositar les flors davant la placa commemorativa situada a les immediacions del lloc de l’enfonsament, en una jornada que recordava a la del fatídic accident. La intensa pluja que queia i la boira que es perfilava a La Massana feien que els assistents s’aixopluguessin en uns paraigües que, per respecte als difunts, només van deixar durant l’ofrena.
El Govern va considerar que no era dia per fer declaracions; només silencis. Tant a l’acte del túnel com a la sessió ordinària del Consell General, que es va aturar durant un minut en record a les víctimes. Però el cert és que aquest silenci encara feia més incòmoda la falta de preguntes sense respondre. Quan es compleixen 10 anys de l’accident més impactant de la història del país, no se saben les causes exactes que van provocar l’ensorrament del viaducte ni hi ha una data prevista per al judici que hauria de condemnar els responsables de la catàstrofe.
La causa judicial està encallada al Tribunal de Corts fins que no es resolguin les diligències pericials que va demanar un dels advocats que porta la defensa del cas. Hi ha un total de 13 persones processades, 8 de les quals formaven part de l’empresa constructora, UTE, formada per Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol.
Malgrat defensar que no tenien responsabilitat en l’esfondrament, UTE va pagar indemnitzacions als familiars dels operaris morts, per valor de dos milions d’euros. El fet que la responsabilitat civil s’hagi liquidat podria ser una de les causes del retard en l’inici del judici.
L’única família afectada per l’accident que queda residint a Andorra no té intenció d’accelerar el procés ni vol prendre cap mesura legal més. Prefereixen no obrir la ferida i passar pàgina sense les explicacions pertinents. De fet, ni tan sols esperaven que ahir els membres del Govern els dirigissin la paraula durant l’ofrena floral al túnel de les Dos Valires, on van coincidir per casualitat i amb certa incomoditat.
Un dia tràgic
L’accident, que va commocionar la societat andorrana, es va produir un dissabte al matí i de seguida va activar totes les alertes per la seva magnitud. La primera prioritat va ser rescatar els obrers ferits –n’hi va haver sis finalment, també de nacionalitat portuguesa–, i posteriorment els cossos sense vida de quatre treballadors. La cinquena víctima va morir a l’hospital després de vàries hores d’intenses tasques de rescat.
Les tasques de recuperació dels cadàvers es van allargar durant diversos dies ja que es va haver d’esperar l’arribada d’una grua especial de grans dimensions que va començar a treballar dos dies després de l’accident. La gran quantitat de ferralla i formigó va fer que les feines s’allarguessin més d’una setmana. A més, les nevades que es van registrar aquells dies encara van fer més difícil la feina.
El Govern va decretar un dia de dol nacional, va rebre el suport dels coprínceps, l’oferiment d’ajuda dels governs veïns i va tenir un contacte estret amb el govern de Portugal.
Un cop passats els primers dies de commoció, es van engegar els procediments per aclarir les causes del sinistre. L’informe pericial encarregat per les autoritats va concloure que la major part de la culpa de l’accident requeia en els dirigents i tècnics de l’empresa encarregada de l’estructura que es va esfondrar; tant el càlcul com el muntatge de la infraestructura haurien estat deficients. En aquest sentit, en l’aute de processament, la Batllia deixava entreveure fins i tot que l’empresa hauria volgut estalviar-se costos. Segons l’informe pericial judicial, els dos directors facultatius de l’obra no haurien dut el control efectiu necessari.
Aquest no va ser l’únic accident de les Dos Valires. Al febrer de 2007, un jove portuguès de 23 anys va perdre la vida durant el seu primer dia de feina a la construcció al caure des d’una alçada de 15 metres. L’encarregat de nit de l’obra de la boca est (Encamp) va ser acusat d’un delicte d’homicidi per imprudència professional greu i va ser inhabilitat.
Finalment, el túnel es va inaugurar el 31 de juliol del 2012, set anys després de l’inici de les obres i amb un cost de 159 milions d’euros.
