L’exdirectora de l’Agència de Protecció de Dades Andorrana (APDA), Resma Punjabi, ha replicat a les crítiques i interpretacions sorgides després de la seva dimissió, dos mesos abans d’acabar el mandat. A través d’un fil publicat a la xarxa social X (antic Twitter), ha assegurat que la seva renúncia no és cap irresponsabilitat i ha insistit que el veritable perill per a l’autoritat és la reforma legal aprovada el juliol del 2024, que —segons ella— n’ha reduït la independència i els recursos.
“L’absència de direcció a l’agència no va preocupar ningú en altres moments. Ara, que deixo l’equip informat i a disposició, es vol presentar com una irresponsabilitat. No ho és”, ha escrit. En aquesta línia, s’ha dirigit directament al president del grup parlamentari Demòcrates, Jordi Jordana, tot recordant que “va demanar la meva dimissió fa mesos”. A més, ha reiterat que la decisió no respon a interessos polítics, sinó a la vulneració dels “límits institucionals” que garanteixen el bon funcionament de l’APDA.
En aquest sentit, Punjabi denuncia que l’estratègia del Govern i d’alguns actors polítics ha estat sempre la mateixa: “Primer es desvien responsabilitats, després es banalitza el debat amb judicis personals”. Segons l’exdirectora, el problema de fons no és la seva sortida, sinó una reforma legal que ha deixat l’agència “amb menys pressupost, inspectors funcionaris i l’eliminació de la incompatibilitat amb càrrecs polítics”. Una reforma que qualifica d’“urgent i sense consulta” i que, a parer seu, “ha afeblit l’autoritat de protecció de dades en lloc d’enfortir-la”.
“La funció d’una autoritat de protecció de dades no és complaure el poder, sinó defensar drets. Quan actua amb independència pot incomodar, però aquest és precisament el seu paper”, ha remarcat. També ha advertit que defensar drets “no hauria de ser una professió de risc”, però que en el sistema actual “qüestionar té preu i callar té recompensa”. Per reforçar la seva posició, Punjabi recomana la lectura del Manual de legislació europea en matèria de protecció de dades de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE i diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per evidenciar que no es tracta d’una opinió personal, sinó de marcs jurídics reconeguts.
