Acció, l’escissió de Liberals d’Andorra (L’A), és una de les noves propostes del tauler electoral, amb la ministra Judith Pallarés al capdavant, juntament amb els consellers generals del Grup Parlamentari Independent. Acabat de presentar, el partit s’està posicionant i mirant de fer-se un lloc entre la ciutadania, no sense haver de fer front a alguns reptes.
–Presidenta o candidata?
–No ho sé, millor Judith.
–Ven més políticament?
–Presidenta sona molt gros.
–El dia de la presentació es van definir com a moviment. És pretensiós en un país petit com Andorra?
–No havia fet aquesta lectura. El nom del partit, Acció, indica moviment, perquè la gent s’hi pugui sumar i perquè nosaltres ja som d’una dinàmica d’estar actius. Seria fantàstic si abracéssim molta gent, però lluny de ser pretensiosos volem ser coherents i partir de zero implica donar-te a conèixer, però el moviment de masses és més lent. Ho vinculem a la idea d’estar actius i ser visibles, i fer coses de manera directa.
–Hi ha lloc per un altre partit?
–Crec que sí que hi ha lloc, i aquesta diversitat de partits ve molt donada per la gran diversitat d’opinions que afecta a tot arreu. Les societats són dinàmiques, molt ben informades, tenim accés a tot, però també som els pitjor informats. Aquesta diversitat global provoca que hi hagi cada cop més posicionaments diferents.
–La diversitat no es pot casar dins d’un mateix partit?
–Es pot casar en un mateix partit, en coalicions, en pactes, de moltes maneres. De vegades dins dels partits no és fàcil. Nosaltres hem passat per una experiència que ho ha demostrat. Si no pot ser, no passa res, tens l’opció de presentar-te, ja que a Andorra ni tan sols cal un partit per fer una candidatura. I d’aquí a les eleccions, ja veurem si no en som més. Hi ha diverses maneres de sumar, però presentar-se dona més visibilitat al projecte.
–Què van fer malament en les primàries de L’A?
–Per part meva i altres companys, pensàvem que no era necessari fer primàries. Al final vam sortir del partit i estem contents d’haver-ho fet, estem il·lusionats i ens agrada molt el nou projecte. Les coses han anat com han anat, ara no podem canviar el que va passar. Segurament vam prendre decisions complexes en un moment que no es va valorar prou. Ara bé, finalment hi havia dos moviments molt clars i vam veure que no era possible anar junts.
–No hauria estat més lògic quedar-se i sumar si has perdut unes primàries?
–És el que vam fer inicialment, no vam prendre aquesta decisió després de perdre. Si la diferència ha estat d’un sol vot, se suposa que cal sumar, però no hi va haver cap gest en aquesta direcció, sinó tot el contrari; vam entendre que no teníem lloc.
–Quina és la diferència, ara mateix, entre Acció i Liberals d’Andorra?
–M’agrada dir que som un moviment molt més progressista i amb una mirada de futur. Tot i que el temps ho dirà, hi haurà una diferència en els programes i les propostes, i també amb la manera de fer.
–Pot precisar què vol dir «molt més progressista»?
–Al final cadascú haurà de demostrar què vol defensar i això marcarà la diferència, però haurem d’esperar. En aquest moment, nosaltres parlem de mirar endavant i els altres parlaven del passat i mirant enrere. Aquesta va ser una constatació que no vèiem les coses de la mateixa manera.
“La nostra idea liberal és menys Estat i més persones, però és difícil perquè els governs responsables han d’intervenir”
–Van dir que des del primer dia volien fer propostes. Quines propostes han fet?
–Creiem amb la idea de treballar de baix cap a dalt, des de les propostes o queixes de les coses que no funcionen per poder-les solucionar. Si des d’Acció tenim la capacitat de fer alguna cosa avui, perquè jo soc ministre i tenim quatre consellers generals, no esperarem a les eleccions. Algunes qüestions van sortint en les poques reunions que hem tingut de gent que se’ns ha apropat, per exemple sobre la gent gran. En aquest sentit, com deia, hi ha desinformació, perquè l’administració ja fa moltes coses que no sempre el ciutadà coneix. Si hi ha alguna cosa que podem fer ara, ho farem, i la resta prenem nota per al programa electoral. No esperarem ni deixarem les coses per demà si alguna cosa la podem fer avui.
–És a dir, més que propostes, actuaran aprofitant els càrrecs del partit actuals a les institucions?
–Si podem fer accions ara mateix, les farem, i si alguna ara no pot ser, les inclourem com a proposta per a la legislatura vinent. De l’habitatge, la sostenibilitat o les pensions n’haurem de parlar, ja que les eleccions estaran afectades per la inflació i la crisi energètica. La diferència entre partits serà com abordar-ho, llavors haurem de fer propostes i potser amb alguns ens hi trobarem.
–El PS ha demanat al Govern que faci tot el que estigui a les seves mans per baixar la inflació.
–Per això som propostes polítiques diferents. La inflació sempre és conseqüència d’alguna cosa que ha passat prèviament. Hi ha hagut un impacte i necessitaràs un cicle econòmic per veure quines mesures pots trobar per reduir l’impacte, però ja ens agradaria tenir la vareta màgica.
–És difícil de casar el fet de llençar propostes com a partit nou i, al mateix temps, formar part del Govern i de la majoria?
–Encara no estem en eleccions. Sabem que arriben, ens estem preparant internament perquè som una formació nova i les propostes han de ser consensuades amb el que vulguem defensar com a grup polític. El Govern vol complir fins al final amb l’H23, un projecte consensuat que ha funcionat perquè no hem entrat en un debat entre els partits, sinó que hi ha hagut una coalició de valors compartits.
“El primer que hem de fer és despenalitzar l’avortament i després hem de trobar l’encaix per no perdre les nostres institucions”
–El fet que el Govern i la majoria, amb DA i CC, es mostrin compactes i que Acció es presenti com a progressista, creu que és un valor o un problema?
–Entenc el plantejament perquè som una societat molt petita, on la idea de cohesió es va reforçar durant la pandèmia. La imatge unitària és una voluntat generalitzada al país de tenir estabilitat política, és desitjable, però això no vol dir que tinguem pensament únic. Si volem defensar projectes que funcionin amb coalicions i no amb majories absolutes, ens haurem d’acostumar a haver de negociar. Si no arribes aquí, difícilment pots incidir. Aquest Govern ha fet un pas endavant en mantenir una coalició estable durant tota la legislatura, és evident que no pensem el mateix en tot. Hi ha un debat intern, un consens, un treball i així ha de ser. En el moment que s’acaba la legislatura, aquests pactes s’acaben i el joc polític torna a estar obert perquè cadascú faci els seus plantejaments, ja veurem si més o menys similars amb els socis actuals. Pot ser difícil dir que tens un projecte diferent del Govern del qual formes part? Segurament hi haurà dificultat afegida, perquè hi haurà coses en què estarem d’acord i d’altres no. Ens presentarem amb projectes diferents, però coincidirem en certs aspectes, i això és el que després ha de facilitar els pactes. Ara mateix, el que ens agradaria és treballar per tenir una representació parlamentària i incidir en la política andorrana.
–Com es presentaran, com a continuïtat o alternativa?
–Sobre la part constructiva. Afortunadament, no estem en una cultura en què cada cop que es canvia un govern, s’ha de trinxar tot, ja que és una pèrdua d’esforços, diners i té un impacte social brutal. Hi ha moltes coses que hem treballat i, en aquest sentit, serem continuistes, mentre en altres qüestions intentarem que siguin diferents.
–Amb qui se sent més còmode Acció, amb partits nous com Concòrdia o amb els de sempre?
–És massa aviat per parlar d’això. És cert que la relació amb Concòrdia és bona i segurament en els pròxims mesos tindrem ocasió d’intercanviar opinions. De moment ens coneixem poc, ens anem seguint, mirem com es posicionen, igual que seguim a la resta de partits.
–La voluntat és explorar escenaris similars a la fórmula de D’Acord?
–Per presentar-te a unes eleccions sols i sent nous, sense pactes a les territorials serà molt difícil. Disposar d’una opció territorial que pugui ser guanyadora et dona molts números per tenir més força al Consell General. La idea de fer coalicions territorials la tenim nosaltres i també altres partits, i més encara com més opcions hi hagi.
–Si es defineixen com a progressistes i de centreesquerra, potser estan més propers al PS o a Concòrdia que a DA?
–Ens definim com a liberals, oberts i progressistes. Si ho hem de posar en una línia d’esquerra a dreta en un món en què aquest eix funciona ben poc, és difícil ubicar-se. La nostra idea liberal és menys Estat i més persones, ens agraden els models d’Estat menys intervencionistes. Ara bé, és difícil perquè amb la situació d’inflació, els governs responsables han d’intervenir. Trobar-nos en una política de centre que pugui permetre’ns prendre les millors decisions en cada moment és important. La idea és de progrés, construir i positivista, no ens agraden les conspiracions i les conxorxes, que tant mal fan a la política. Volem treballar amb molta transparència i claredat. En aquest sentit, els pactes seran tan transparents com sigui possible.
–Com vol que sigui la relació futura amb Liberals d’Andorra?
–Acabem de sortir i hi ha una manera de fer que no compartim, però l’escenari polític podrà dibuixar moltes alternatives i sempre s’ha d’actuar amb responsabilitat.
“Si tot puja i els salaris no ho fan, l’Estat haurà de respondre; apostem per no tocar lloguers i apujar sous progressivament”
–Quina és la proposta d’Acció per abordar el problema de l’habitatge?
–Una única mesura no resoldrà la qüestió. Compartim la idea del Govern d’invertir per disposar d’habitatge de preu assequible. No ens agrada la deriva que aquí només viuran quatre i els altres hauran de marxar, que ja està passant, i cada cop costa més que la gent jove pugui trobar un habitatge al país. El Govern ajuda, però els preus continuen sent un problema. Volem que hi hagi un parc immobiliari públic, ja que a hores d’ara és pràcticament inexistent, si ho comparem amb altres països. Si volem un model sostenible en tots els àmbits és molt important que tots els actors seguin a la taula, sobretot els comuns, que han d’estar molt implicats. A més, s’ha de treballar molt a recuperar habitatges tancats i en la rehabilitació en el cas dels antics abans de construir més. Però són mesures que trigaran a tenir un efecte directe, així que és rellevant continuar donant les ajudes que donem des d’Afers Socials.
–Quina és la posició d’Acció respecte del Coprincipat i l’avortament?
–El màxim respecte a les institucions, defensem el Coprincipat. Com a Govern hem viscut com és de rellevant tenir el suport dels coprínceps en la gestió de fronteres o les vacunes. Sense un Coprincipat seria difícil.
–Hauria de ser possible sense trencar el Coprincipat, no?
–Hem de continuar treballant per trobar un model que ens permeti mantenir la nostra història i, al mateix temps, avançar en els drets de les dones, tot i que ho estem garantint fora del territori, ja que anem a Barcelona o a Tolosa a aplicar aquest dret, igual que ho fem per operar-nos del cor. Tot i això, no vull frivolitzar; hem d’avançar en aquest sentit. La despenalització és necessària i és el primer pas. Després s’haurà de veure com es regula, i aquí és on l’arquitectura legislativa i institucional presenta aquesta dificultat. Fins ara semblava un tema tabú, ara està a l’ordre del dia i tenim demandes internacionals que hem de poder respondre, i en aquest sentit el copríncep episcopal n’és molt conscient.
–De tota manera, cal tenir en compte que per la banda francesa ja ha tingut pressions en sentit contrari.
–Hem d’avançar en la defensa dels drets de les dones, poder-nos equiparar amb el nostre entorn i que cadascú pugui prendre les seves decisions en plena llibertat i sense coaccions. És cert que està al codi penal i per això el primer que hem de fer és despenalitzar-lo i després hem de trobar un encaix sense perdre les nostres institucions.
–Des de la perspectiva progressista, el model fiscal hauria de gravar en un percentatge major del 10% als que més tenen?
–Aquí m’està posant a l’esquerra. Ser progressista no vol dir estar a l’esquerra. Des de la perspectiva liberal hi ha moltes altres coses. El marc fiscal impositiu encara té marge dins d’aquest 10% que tenim avui, ja que moltes empreses encara no hi arriben. Per tant, s’ha de mantenir i optimitzar, i també hem de veure l’impacte de la inflació en les finances de l’estat.
–En el triangle d’inflació, salaris i lloguers, quina és la seva proposta?
–Ha de ser consensuada. Creiem que s’han d’incrementar els salaris. Si no ho fem perquè la gent pugui fer front a la inflació, haurem de posar més ajudes socials que sortiran del meu ministeri. Si no ampliem el marge impositiu, no tindrem els diners. És un peix que es mossega la cua, tots n’hem de ser conscients i trobar la manera que es vagi reduint l’impacte de forma progressiva. Si tot puja i els salaris no ho fan, l’Estat haurà de respondre per la manca d’iniciativa del sector privat.
–I els lloguers?
–S’ha d’intentar no apujar-los. Des d’Acció pensem que l’increment de l’IPC per l’any que ve no s’ha d’aplicar en el cas dels lloguers. Si apugem els lloguers igual que els salaris ens quedarem igual i l’impacte al poder adquisitiu de les famílies per fer front a la inflació en allò que no pots intervenir, com ara la cistella de la compra, que s’ha incrementat considerablement, serà molt complicat. I si al final s’acaba pujant tot, o tot s’apuja de la mateixa manera i ens quedem igual, serà una situació insuficient. Com que l’evolució de l’IPC serà alt, proposem apujar els salaris progressivament.
–Això als propietaris no els hi farà gaire gràcia…
–No diré res.
