Enmig de la discòrdia coneguda tant per part de Porta com del Comú d’Encamp contra la delimitació de les fronteres entre Andorra i França, que s’ha tornat a accentuar arran de la colocació de fites fa escassos dies per marcar territori, les dues corporacions han decidit sumar sinergies per superar els obstacles. La localitat de Porta projecta la construcció d’un hote d’un miler de llits que pretén acollir esquiadors del Pas de la Casa i d’altres pistes del Pirineu francès, i que podria comptar amb la col·laboració de la corporació encampadana.
La previsió és que aquesta infraestructura, que tindria una categoria de quatre estrelles, es comenci a aixecar a partir del 2020 o com a molt tard el 2021, després que l’ens local del país veí aprovi a finals d’aquest any el Pla d’Urbanisme. Malgrat que l’obra s’ubiqui en territori francès i que per tant, la competència per al seu aixecament recaigui exclusivament a la localitat de Porta, el comú encapçalat per Jordi Torres, que veu amb bons ulls la proposta perquè això permetria atreure més esquiadors i compradors al Pas de la Casa, està disposat a facilitar l’accés a l’aigua necessària per a l’hotel i que provindria de l’Estany de les Abelletes -una acció que ja es preveu en un acord entre França i Andorra- i fins i tot de llum, per al qual sí que seria necessari que els dos estats signessin un acord bilateral. En aquest sentit, Torres afegeix que la proposta és mediambientalment sostenible i al mateix temps creu que no perjudicaria els hotelers del Pas.
a 200 metres del Pas/Segons l’alcalde de Porta, Marius Hugon, l’hotel de quatre estrelles es construïria a només 200 metres de la frontera i que per això necessitaria més recursos naturals procedents d’Andorra. El tractat relatiu a la delimitació fronterera entre Andorra i França no es va dibuixar oficialment fins al 2012, després de l’acord firmat per l’aleshores ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i el seu homòleg francès, Alain Juppé.
Posteriorment, els dos països, que no passaven pel seu millor moment en quant a la seva relació -sobretot arran de la polèmica visita de Nicolas Sarkozy i per la seva insistència en les reformes fiscals-, també van firmar un acord relatiu a la gestió compartida dels recursos d’aigua de la zona de la conca del riu Arieja, al qual hi poden accedir les parròquies d’Encamp i de Canillo, i que ha generat una constant controvèrsia des del 2012, sobretot pel que fa a la gestió dels recursos hidrícs de l’Estany de les Abelletes, que es troba ubicat a banda i banda de la frontera. Malgrat trobar-se en una zona de muntanya, l’accés a l’aigua també és motiu de negociacions en el marc de les relacions entre els dos països.
L’estany de la discòrdia
Torres, que en la mateixa línia que l’Ajuntament de Porta recorda que està en desacord del tracte firmat fa set anys perquè no es va tenir en compte les veus de les administracions locals, explica que actualment és només el Comú d’Encamp qui utilitza exclusivament l’aigua de l’estany, però que «si en el seu dia l’ajuntament de Porta també en necessita ens haurem de posar d’acord perquè la conca l’hem de poder gaudir tots».
De fet, per proximitat, Torres subratlla que seria més fàcil proporcionar els recursos necessaris des del Pa de la Casa fins a Porta ja que la xarxa de subministrament d’aigua i de llum permetria fer-los arribar amb facilitat. A més, afirma que les dues corporacions tenen «bona sintonia». «No crec que hi hagi cap problema per poder-nos entendre», remarca Torres, que assegura que està disposat a «trobar acords».
Per la seva banda, Marius Hugon també creu que l’abast de l’electricitat des del Pas de la Casa es podria fer amb més facilitat i alhora tindria un impacte mediambiental inferior respecte a una eventual Línia de Molt Alta Tensió (MAT) des de la Tour de Carol. «Estem treballant en un projecte transfronterer perquè nosaltres aportaríem gent que aniria a Andorra», remarca Hugon, que es mostra decebut amb les autoritats franceses per la manera com s’ha procedit a la ubicació de les fites a prop de la localitat a finals del passat mes de juliol.
Tot i que admet que és contrari a la delimitació geogràfica realitzada fa uns anys, reconeix que ara hi té poc marge d’actuació per incidir-hi, però al mateix temps critica que no se l’hagués informat prèviament de la col·lacació de les fites. «No estic content», sentencia.
