La Cambra de Comerç té previst fer eleccions aquest mes per escollir un nou president o presidenta, ja que Miquel Armengol no es presentarà a la reelecció. Ara, fa balanç del seu mandat i insisteix en la necessitat que té el país de diversificar si vol tenir un futur pròsper.
–Quina valoració fa del seu mandat?
–Hi ha un seguit d’elements interessants en els quals hem aprofundit. Al final, l’objectiu final de la Cambra és ajudar l’empresariat i que l’economia del país es mogui, i no només demanant-ho, sinó prenent la iniciativa. El primer seria la creació del Tribunal d’Arbitratge, que començarà a operar en breu i té un president i un secretari especialitzats en la matèria, cosa que ens dona empenta i garanties de sortida. En paral·lel, i també amb l’objectiu d’agilitzar la resolució de conflictes entre empreses, vam crear el servei de Resolució Alternativa de Conflictes (ADR), que complementa amb la vessant de la mediació. Altres elements que hem impulsat per a les empreses i establiments del país han estat el certificat de comerç excel·lent; la plataforma online de formació per adaptar a la pandèmia l’oferta presencial que ja teníem; el programa Fem empresa per assessorar el teixit en la represa després de la Covid; i la col·laboració amb Actua per treballar en l’eCommerce i l’impuls del marketplace nacional, que encara que no puguem competir amb Amazon, és important facilitar a la gent d’aquí la venda a l’exterior. I amb aquest ens, també hem treballat per establir una borsa de treball per estudiants per connectar els joves amb les empreses, i que seria interessant poder estirar fins als 25 anys.
Un altre tema destacat que hem treballat i hem posat de moda és la zona franca, i també està molt avançada. He de deixar clar que no volem una zona franca clàssica, sinó que la volem enfocar molt a temes d’alt valor afegit, com per exemple l’art. En el cas d’aquest sector, no només beneficiaria el fet de tenir les obres d’art aquí, sinó que també ajudaria a tenir més exposicions. I en relació, també cal mencionar la proposta d’agilització de tràmits duaners, enfocat que tota la transmissió de dades sigui digital. De fet, el 80% de la mercaderia del port i aeroport de Barcelona ja es mou així, és a dir, que els camions gairebé no cal que parin. I una mica és aquesta la idea.
A més, a la Cambra tenim l’esperit de fer treballar la gent en grup, i just abans de la pandèmia vam iniciar els contactes amb els comerciants del Pas de la Casa, d’una banda per acabar amb la guerra del tabac i aconseguir uns preus mínims de venda, també amb la participació del Govern i els productors; i de l’altra, i juntament amb el Comú d’Encamp, els vam animar a constituir una agrupació per defensar els interessos globals. I per part nostra, hem demanat entrar a formar part d’Eurochambres, i estem elaborant els convenir amb les cambres de comerç francesa i espanyola, tot plegat per tenir més xarxes de contactes.
–Una de les iniciatives que més polèmica ha generat ha estat el projecte de desenclavament…
–Sí, és el tema que potser ha fet més soroll. Quan parlem d’aquest tema, hem de dir que nosaltres no hem volgut ni volem fer un aeroport, el que volem és desenclavar el país i diversificar; però, si ho vols, has de tenir més mitjans per sortir fora, i de diferents només hi ha el tren i l’avió. El més fàcil i econòmic, i que jo penso que ens porta més avantatges és tenir un aeroport dins d’Andorra, perquè serà nacional, que manes tu, que ningú et pot impedir entrar i sortir en cap moment, és a dir, que tens més sobirania. I, a escala comercial, et dona facilitat perquè la gent se salti el tema de les franquícies, a banda que podrem anar a buscar turisme més lluny i de més alt nivell. En canvi, pel que fa al tren, depens de negociacions amb Espanya o França, és un projecte a llarg termini, i continues depenent, com passa amb la carretera, dels veïns. I ja hem vist clarament amb la Covid que si hi ha problemes polítics, et tallen l’accés pel motiu que sigui.
La forma de funcionar de la Cambra és que treballem on ens demanem o on veiem que hi ha un problema. Per exemple, amb els estudis com l’informe econòmic ja hem observat que els últims anys hem vist que l’economia del país està estancada i va caient. Aleshores, t’has de moure i fer moure l’economia, i això és complicat perquè moltes vegades la gent no ho entén o no ho volen entendre. Ho estem veient altre cop: a França volen fixar la venda del tabac a dos paquets per persona, i això vol dir que els ingressos que té el Govern, que ja estan baixant, encara cauran molt més. I passa igual amb els ingressos per part del turisme: ens està quedant un turisme amb menys poder adquisitiu. Però, si haguéssim tingut accés a turisme de fora i la pandèmia ho hagués permès, potser aquest hivern hauríem pogut comptar amb turisme rus. Tot plegat, ens trobarem d’aquí a tres anys que el pla de pensions toca en punt mort: el que entrarà serà per pagar. Així que t’has de moure, no pots estar esperant a tenir problemes.
–Què n’opina del projecte de Grifols?
–Ho trobo molt bé. Que una empresa d’aquesta talla s’instal·li a Andorra, d’entrada porta una gran reputació, ja no és aquell sarau que s’ha muntat amb els pobres youtubers, això és una empresa de solvència que de cara a l’exterior, ho vulguis o no, et fa molta publicitat. Després, que les 50 persones que hi treballaran seran enginyers, biòlegs, professionals d’alt nivell. Per tant, estàs atansant aquest tipus de resident. Crec que és positiu, que és una manera de diversificar en temes importants. De fet, tornant a la qüestió del desenclavament, he d’explicar que fa uns anys va venir a interessar-se per Andorra un altre centre molt reconegut mundialment, per saber si tindríem o no aeroport, perquè si el teníem, es mirava seriosament el país i sinó no. Va tot lligat.
–Com creu que avança la digitalització i simplificació a l’Administració?
–Veig que sí que hi estan treballant. Pel que fa a la digitalització, és qüestió d’implantar-ho, i en aquest cas, obligar-ho. El que li hem dit al Govern és que ha de fer-ho obligatori i també estirar-ho als comuns i les empreses que treballen amb l’Executiu. I igualment amb la simplificació, penso que també està encaminat i que s’hi ha d’implicar tothom, perquè la primera persona que sap què funciona i què no, o què s’ha de canviar és la persona de Tràmits que està davant de l’usuari.
–Com pensa que s’ha d’encarar el pla estratègic 2023 o les mesures específiques post-Covid?
–El problema que hi ha, i quan tens una certa edat ja ho has vist, és que s’han fet diversos plans estratègics. Però són plans estratègics fets per polítics, i quan hi ha un canvi de legislatura, se’n va tot al carall. Aleshores, nosaltres dèiem que està molt bé fer-ne un fins al 2023, però que això és molt curt per sortir de la pandèmia. Ara diuen que els comuns, el Consell General i el Govern en fan un, però ells mateixos diuen que no serà vinculant. El que has de fer és comprometre tots els organismes a tirar endavant aquest pla, perquè el que no pots fer és escriure’l i deixar-lo sobre la taula.
Nosaltres vam proposar un seguit de punts que creiem que s’havien de seguir, i tots anaven al voltant del que parlàvem, com la digitalització o actualitzar la plena seguretat jurídica, perquè la gent que ve a invertir vol garanties, i penso que hi ha temes que haurien de deixar més llibertat als organismes oficials perquè treballessin aquests temes. És a dir, donar-los autonomia perquè són molt més àgils i no tenen el coll de botella que hi ha ara al Govern. Penso que s’ha de fer pinya i s’ha de tirar endavant, perquè sovint, digues-li el poble o tot el sector comercial, els hi costa moure’s. Mira la famosa Marca Andorra: va néixer un dia i va morir l’endemà, i això és una llàstima.
–I com pensa que s’ha de reconvertir el sector del comerç?
–De manera immediata, ha de reprendre el ritme i el sistema que hi havia abans, i jo espero que això anirà bé i s’agafarà el ritme tan bon punt els països obrin i la pandèmia estigui controlada amb les vacunes. Però després s’ha de tornar al que nosaltres ja veníem dient abans de la pandèmia: s’ha de diversificar i s’ha de formar al personal. L’empresa s’ha de conscienciar que ha de donar un bon servei i ha de ser atractiu. Avui dia no és com abans i hi ha diferents factors que influeixen, com per exemple, la globalització. Si pensem en temes comercials, l’efecte que tenia abans Andorra, que la gent venia a comprar perquè era un aparador i hi trobava coses que no trobava en un altre lloc, ara s’ha acabat perquè la gent està trobant el mateix que té al costat, i en molts casos, diguin el que diguin, més car. Hi ha excepcions, com el tabac, l’alcohol, i poca cosa més. Aquest és un problema. L’altre problema és el fet que al fer l’obertura d’inversió estrangera, nosaltres dèiem que havia de ser selectiva per no obrir la porta al canibalisme. Però si mires el sector de les grans superfícies, n’han entrat un seguit que són més del mateix: la marca blanca que es troba al costat de casa.
Penso que aquest esperit de comerciant, per un motiu o altre, s’ha anat minvant, i això és un problema que és així i no té solució. Aleshores, tornem al mateix: s’ha de diversificar, s’ha d’analitzar quins productes es poden tenir, però jo crec que hem d’anar cap a un servei de qualitat i buscar aquell client que compra per impuls, que va a un restaurant i ni tan sols mira a quant li puja. És molt important buscar el turisme fora, perquè si aquí venen catalans i francesos troben el mateix, com a molt els atrau el preu o les ganes de comprar. Però si fessis venir turisme de Finlàndia, potser aquí trobaria coses que li agraden perquè no les coneix. També tenim el gran atractiu de l’entorn i tota la part mediambiental, això s’ha de cuidar molt; i tenim la sort que el país és segur i bonic, és a dir, que les administracions han sabut fer l’embolcall. Ara només falta canviar una mica la mentalitat i la guia, però costa. Hi ha decisions que costen prendre als polítics perquè saben que són decisions que van en contra dels seus interessos polítics. Recordo una vegada que un polític molt conegut d’aquí Andorra que malauradament ja no hi és, i parlàvem sobre l’aeroport, em va dir: el principal problema que trobareu seran els polítics i els seus interessos. I la veritat, no sé quin serà el problema que sortirà, però hi ha una realitat, i és que a veure qui té el valor de defensar això i té eleccions d’aquí a quatre dies. Al final, potser el següent estudi ens diu que el projecte no pot ser, doncs fora; però aleshores busquem un altre indret.
