La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha exposat aquest dilluns el seu parer sobre les esmenes a la Llei qualificada de la nacionalitat que els grups de la majoria van presentar fa uns dies al Consell General. “El Parlament és sobirà. Ara on toca analitzar-ho realment és en seu parlamentària”, ha remarcat Molné, qui ha recordat que el projecte de llei impulsat per l’Executiu no incloïa aquests punts. “Si la majoria ha decidit posar-ho més estricte, ara són ells qui ho han de discutir”, ha afegit.
Segons la ministra, “les esmenes no són definitives” i ha valorat positivament que “el que és fantàstic dels treballs en comissió és que hi ha un debat, tothom aporta la seva, es fan propostes de redactat i es pot fàcilment arribar a una transacció per trobar un punt d’equilibri”. Tot i això, ha admès que la pretensió de la majoria “s’ha d’estudiar profundament”, ja que, igual que es demana als residents no tenir antecedents penals i mantenir una conducta cívica acurada, considera “que aquesta exigència també ha de ser al nivell de demanar la nacionalitat”.
Amb tot, Molné ha puntualitzat que cal avaluar detingudament quin tipus de delicte pot estar vinculat amb la denegació o concessió de la nacionalitat. “Demostrar una conducta cívica exemplar és essencial, però el tipus de delicte que pot comportar la denegació s’ha de valorar amb cura”, ha dit, tot subratllant que serà el Consell General qui en farà el debat i la decisió final.
Cal recordar que la majoria parlamentària va presentar esmenes per reforçar els requisits de conducta i d’antecedents penals per obtenir la nacionalitat andorrana. Per la seva banda, el grup Socialdemòcrata (PS) ha proposat reduir de vint a deu anys el període mínim de residència per sol·licitar la nacionalitat i endurir els mecanismes de control contra la doble nacionalitat.
Prevenció i reinserció de menors
Pel que fa a la prevenció i reinserció de menors, Molné ha recordat que “el règim penal dels menors està ben regulat per la Llei de la jurisdicció de menors, que preveu nombroses mesures alternatives a l’internament i programes de reinserció”. A més, ha indicat que “actualment disposem de convenis amb diverses entitats socials i comunals, i els estem revisant per ampliar-ne l’abast”. També ha explicat que, en el marc dels canvis legislatius previstos en el pla de xoc, s’ha demanat a la responsable de l’àrea de treballs en benefici de la comunitat que actualitzi aquests convenis per veure com es poden aprofundir i reforçar les mesures alternatives, especialment per a joves en risc.
