El ministre portaveu, Guillem Casal, ha defensat aquest dimecres la necessitat que els comuns assumeixin la corresponsabilitat en el pagament de l’enllumenat públic. Un fet pel qual, en la reunió de cònsols d’aquest dimarts, les corporacions comunals ja van expressar preocupació, alhora que van reclamar una revisió del sistema de finançament.
Cal recordar que, fins al 2022, els ens comunals no assumien aquesta despesa tret que superés el 2% del consum global de la parròquia, un llindar que rarament es traspassava. No obstant això, arran de la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, es va modificar l’acord, obligant els comuns a fer-se càrrec d’aquests costos. Tanmateix, Casal ha assenyalat que, amb la fi del conflicte, es va acordar mantenir el finançament actual, introduint una bonificació del 15% per alleugerir la càrrega financera de les corporacions.
El ministre portaveu ha explicat que aquesta reducció suposa un estalvi significatiu per als comuns i que, en un context de preus energètics encara elevats, “aquest estalvi energètic és important”. En aquest sentit, ha posat èmfasi en la necessitat de mantenir la responsabilitat compartida entre les administracions: “Si per recapitalitzar FEDA demanem un esforç a la ciutadania mitjançant un increment de tarifes, també demanem -als comuns- aquesta corresponsabilitat de poder reduir el consum energètic”. Així mateix, ha destacat que, tot i la davallada dels costos respecte als moments més crítics de la crisi energètica, els preus de l’electricitat encara es mantenen per sobre dels nivells prepandèmia, fet que justifica la necessitat de mantenir l’esquema actual de finançament.
Casal també ha recordat que el Govern transfereix anualment 73 milions d’euros als comuns, i que el cost total de l’enllumenat públic a totes les parròquies no arriba al milió d’euros. En aquest sentit, ha indicat que, independentment de qui assumeixi el cost, FEDA ha de continuar adquirint l’energia necessària per cobrir la demanda del país. Així, ha assenyalat que la situació es pot gestionar amb diàleg i que “no arribarà la sang al riu i tindrem l’oportunitat de tornar a parlar”.
