Les reserves d’esmena presentades pel grup Socialdemòcrata al Projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030 no han prosperat, definitivament, al Consell General. El president suplent del grup parlamentari, Pere Baró, ha defensat les modificacions argumentant que la situació de l’habitatge continua tensionada i que les mesures impulsades fins ara no han estat suficients. «Pot ser la fi de l’Andorra que coneixem, la situació encara està tensionada, hi ha mesures com el parc públic de l’habitatge que encara són insuficients», ha advertit.
Baró també ha carregat contra la desintervenció prevista a la llei i ha defensat mantenir una major protecció per als arrendataris. «És l’última oportunitat per fer que no desaparegui l’Andorra que coneixem», ha afirmat. El conseller socialdemòcrata ha lamentat que la majoria no hagi acceptat les esmenes i ha advertit dels efectes que, al seu entendre, podria tenir la sortida gradual del règim d’intervenció.
«És l’última oportunitat per fer que no desaparegui l’Andorra que coneixem» – Pere Baró
Durant el debat també s’han evidenciat les diferències entre les diferents formacions sobre el model d’habitatge que ha de seguir el país. Baró ha defensat que l’accés a un habitatge digne s’ha d’entendre com un dret i no com una mercaderia. «L’habitatge no pot ser un producte mercantil, aquest s’ha de garantir», ha manifestat, tot insistint en la necessitat de continuar ampliant el parc públic d’habitatge i de diferenciar entre petits i grans tenidors per evitar situacions especulatives.
Des de Concòrdia, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha atribuït la situació actual a diversos factors acumulats durant anys, com la inversió estrangera immobiliària, l’increment de la demanda o determinades dinàmiques especulatives. Tot i això, ha defensat que també s’han de tenir en compte els propietaris que han actuat de manera responsable, reiterant, al mateix temps, que no s’hauria de posar fi a contractes vigents per destinar habitatges a persones que arriben novament al país.
Per la seva banda, la presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner, ha anunciat que la seva formació no donaria suport al text. La consellera ha atribuït part de la problemàtica a la manca d’oferta disponible i ha defensat noves fórmules per incentivar la construcció i ampliar el mercat de lloguer, reclamant també poder reforçar el parc públic i incrementar les ajudes destinades als treballadors amb dificultats per accedir a un habitatge.
Tanmateix, la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, ha replicat que el projecte de llei forma part d’una estratègia més àmplia impulsada pel Govern durant els darrers anys. Així, ha recordat la creació del parc públic, la mobilització de pisos buits i les iniciatives per facilitar l’accés a un primer habitatge, i ha remarcat que ja hi han accedit 180 persones mentre que 150 famílies més ho faran abans de final d’any.
Marsol, doncs, ha rebutjat que la norma representi una liberalització del mercat i ha insistit que el text manté garanties per als llogaters. «No volem una desintervenció del mercat, aquesta llei busca una desintervenció progressiva i amb garanties«, ha assegurat. Segons ha defensat, la normativa incorpora preavisos de sis mesos, limitacions i un règim sancionador per evitar abusos.
En la mateixa línia, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que qualsevol regulació ha de tenir en compte tant els drets dels arrendataris com els dels propietaris. «Hem de tenir en compte els dos punts de vista», ha afirmat, tot remarcant que la reforma intenta equilibrar els interessos de les dues parts.
