El grup parlamentari socialdemòcrata ha reclamat al Govern que doti la Unitat de Conductes Addictives (UCA) de protocols clars i eines suficients per fer front a les addiccions, especialment entre la població jove. La demanda s’ha formulat durant el debat al Consell General, on el conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, ha posat el focus en la necessitat de reforçar la prevenció, la planificació i la coordinació del servei.
En aquest aspecte, Baró, ha insistit en la importància de la prevenció i ha reclamat que l’UCA tingui “un rumb clar”, amb una planificació basada en dades fiables. Baró ha alertat d’un increment significatiu de l’activitat de la unitat, amb un augment de més del 50% dels casos atesos, mentre que els recursos humans només han crescut un 25%, segons ha incidit el conseller.
La ministra de Salut, Helena Mas, ha defensat que el Govern no veu contradiccions en les actuacions que es duen a terme a l’UCA i ha assegurat que el servei compta amb “professionals qualificats” i amb el suport dels equips de salut mental. Mas ha explicat que el projecte es basa en una atenció integral i en la recuperació com a eix central, amb recursos com l’hospital de dia, que funciona fins a les 17.00 hores, i la psicologia ambulatòria. En aquest sentit, ha afirmat que l’Executiu no considera “convenient ni necessari” crear una entitat o espai d’atenció les 24 hores.
Pel que fa al desplegament del servei, la ministra ha reconegut que el calendari inicial preveia l’execució del projecte entre el 2021 i el 2023, però que la incorporació d’un nou professional no es va produir fins al març del 2024, fet que ha endarrerit l’aplicació completa del model.
L’executiu assegura que la unitat disposa de recursos adequats i que les recaigudes comporten ajustos assistencials, no expulsions
D’altra banda, el socialdemòcrata ha expressat preocupació per la coordinació entre el Ministeri de Salut i el SAAS, així com pels missatges sobre recaigudes que, segons ha dit, entren en contradicció amb els estudis del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA).
Mas ha replicat que alguns estudis publicats han estat “molt crítics” amb l’UCA, però ha defensat un model d’alta exigència, especialment a l’hospital de dia. Segons ha explicat, quan es produeix una recaiguda no es tracta d’una expulsió, sinó d’un canvi de recurs per adequar el tractament a la situació clínica de la persona, ja sigui amb un ingrés o amb un tractament més intensiu. “Les recaigudes formen part del procés”, ha afirmat, tot remarcant que els recursos es personalitzen.
El debat també ha abordat els horaris i l’atenció a joves. Baró ha considerat que les franges actuals no s’adapten prou a la realitat laboral i social, mentre que Mas ha respost que, a més de l’hospital de dia, hi ha consultes externes amb horaris diferenciats i altres dispositius assistencials. Sobre els joves, la ministra ha explicat que fins als 14 anys són atesos pel servei infantojuvenil i que recentment s’ha canviat d’edifici per facilitar la coordinació i l’accés, tot admetent que “hi ha molts aspectes a millorar”, però advertint que els “discursos alarmistes” no ajuden.
El centre de la Seu d’Urgell, alternativa als internaments per salut mental fora del país
La qüestió dels ingressos per salut mental fora del país també ha estat al centre del debat parlamentari arran d’una intervenció de la presidenta del grup d’Andorra Endavant, Carine Montaner. La consellera ha recordat que Andorra ja destinava l’any 2015 prop de 800.000 euros anuals a internaments a l’estranger, majoritàriament a Barcelona, i ha posat l’accent en l’impacte econòmic i emocional que aquesta situació comporta per a les famílies afectades.
En la seva resposta, Mas ha informat sobre l’estat actual del futur centre de salut mental de la Seu d’Urgell. Segons ha explicat, actualment s’està treballant de manera paral·lela en la construcció de les instal·lacions, en el disseny del model assistencial i en la configuració dels equips professionals que hi prestaran servei. La previsió és que l’equipament entri en funcionament l’any 2027 i permeti atendre persones andorranes que avui han de ser derivades fora del territori.
Mas ha puntualitzat que el centre estarà pensat per a ingressos temporals, especialment per a estades que podran oscil·lar entre un mes i un any. Ha deixat clar, però, que no es tracta d’un recurs destinat a internaments de llarga durada o permanents. En paral·lel, l’executiu continua impulsant altres dispositius d’acompanyament, com els pisos tutelats situats a l’avinguda d’Enclar.
D’altra banda, a partir d’una pregunta de la consellera de Concòrdia, Núria Segués, la ministra ha detallat com s’articula actualment la coordinació dels casos ingressats a l’exterior. Mas ha posat en relleu la tasca de la comissió d’alta complexitat, creada en l’anterior legislatura, en la qual participen el SAAS, Afers Socials, el Ministeri de Salut i altres agents implicats. Aquest òrgan s’encarrega de supervisar els casos, mantenir la relació amb els centres externs i preparar el retorn dels pacients, mitjançant protocols específics que inclouen el seguiment clínic, social i residencial abans de la seva reincorporació al país.
