La 19a Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats Europeus, celebrada a Andorra, ha servit, entre altres qüestions, per reforçar la coordinació entre els parlaments i traslladar progressivament aquesta entesa als organismes internacionals per donar més pes a les problemàtiques específiques que comparteixen. Així, els petits estats europeus han formalitzat per primera vegada, mitjançant un memoràndum, unes trobades que es desenvolupaven de manera informal des de feia més de dues dècades: «És la primera vegada que es posa per escrit i, per tant, es formalitza que aquesta reunió de petits estats es reunirà de forma assídua cada any», ha explicat el síndic general, Carles Ensenyat, després de la trobada.
El memoràndum estableix, doncs, que els nou països es reuniran anualment i de manera rotatòria, amb Mònaco com a probable amfitrió de la trobada de l’any vinent i Islàndia de la següent. La voluntat, però, va més enllà de mantenir aquesta cita, ja que «el que intentarem és que aquesta unió dels petits es pugui extrapolar a la resta de delegacions internacionals on Andorra és present». Així, el primer pas es farà a l’OSCE, mentre que la possibilitat d’articular una coordinació similar també s’ha començat a discutir en el marc del Consell d’Europa. «Davant de problemes globals, la mirada dels petits pesa igual que la d’un gran, perquè és un vot per país», ha afegit el síndic, reivindicant una manera d’abordar els conflictes «més acostumada a la negociació».
«Davant de problemes globals, la mirada dels petits pesa igual que la d’un gran, perquè és un vot per país […] Ens enfrontem a les mateixes qüestions» – Carles Ensenyat
Tanmateix, i tot i reconèixer que les posicions dels nou estats no seran sempre coincidents, Ensenyat sí que considera que «en molts temes sí que trobarem punts d’entesa des de la petitesa i des d’aquesta fragilitat que tots tenim». En aquest sentit, val a dir que les dues sessions de treball han abordat la diplomàcia parlamentària i l’equilibri entre els poders legislatiu i executiu, dos àmbits en què Ensenyat considera que s’han identificat problemes similars: «Ens enfrontem a les mateixes qüestions, perquè al final la petitesa i un món que és complex per als petits ens afecta a tots».
«El bon funcionament del sistema institucional és que legislatiu i executiu treballin a la una per als problemes del país, però, òbviament, cadascun ha de fer respectar el poder que li és propi», ha defensat Ensenyat, incidint que les trobades entre presidents també han de servir per reforçar el paper de les cambres legislatives. A més, l’intercanvi d’experiències també obre la porta a estudiar mecanismes ja implantats en altres estats abans de traslladar-los eventualment a Andorra i, entre aquests, Ensenyat ha destacat l’avaluació posterior de les lleis aprovades per comprovar-ne els resultats i detectar possibles mancances. «Aprendre dels errors, aprendre del que ha sortit bé per implementar-ho a Andorra, i viceversa», ha resumit el síndic.
«El bon funcionament del sistema institucional és que legislatiu i executiu treballin a la una per als problemes del país, però cadascun ha de fer respectar el que li és propi» – Carles Ensenyat
Precisament, la relació amb la Unió Europea és un dels àmbits en què aquesta diversitat ofereix a Andorra diferents models per analitzar, ja que entre els participants es troben des de països com Luxemburg o Malta fins a altres com San Marino i Mònaco. «És molt ric, l’univers», ha valorat Ensenyat, tot i advertir que cap d’aquestes experiències es pot traslladar íntegrament al Principat: «Nosaltres no ens assemblem a cap, igual que cap s’assembla plenament a nosaltres», ha afirmat, tot assenyalant que cada país ofereix elements concrets que poden servir de referència. «Si vas veient les finestres, amb la petitesa que correspon a cadascun dels països, tots ells tenen similituds que ens poden servir d’inspiració», ha conclòs.
