Els dos sindicats del cos de bombers (ABA i A118) consideren que els agents tenen dret a prejubilar-se als 55 anys amb el 60% del sou, malgrat els canvis legislatius que s’han produït en relació a les jubilacions dels funcionaris. És per aquest motiu que ahir, després d’entrar un recurs al Govern perquè se’ls aclareixi la qüestió, van amenaçar de portar la qüestió a la Batllia si la resposta que reben no és la desitjada.
Joan Torra i Miquel Àngel Adrán, les cares visibles dels dos sindicats, van ser els encarregats d’entrar el document al servei de Tràmits. La voluntat és que «el Govern ens aclareixi si tenim dret a la prejubilació» perquè segons argumenten, «no hi ha cap derogació específica dels drets que teníem antigament» en la llei del 2014 que va modificar el sistema de jubilacions dels funcionaris. Els sindicalistes van explicar que el text sí que refereix explícitament al cos de policia i al d’agents penitenciaris per deixar clar que, com la resta de treballadors públics, no poden prejubilar-se. «No hi ha hagut cap derogació específica, per tant, entenem que el dret està vigent», va afirmar Adrán.
Els dos bombers van indicar que «extraoficialment» han fet la consulta a l’Executiu i que se’ls ha dit que no poden prejubilar-se perquè la nova llei de bombers, aprovada fa dos anys, remet a la llei de les jubilacions i aquest dret ja no es preveu. «Però no ho hem sabut trobar».
De fet, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va admetre la trobada, però no es va voler pronunciar ni en un sentit ni en l’altre i es va remetre a la resposta que puguin donar els serveis jurídics de l’Executiu. Amb tot, Torra va ser clar. «Volem que se’ns digui si tenim aquest dret o no el tenim i quan tinguem la resposta actuarem», va explicar, apuntant que la qüestió podria acabar als tribunals. «El primer tràmit és el recurs administratiu i esperarem la resposta. A partir d’aquí agafarem la via de la Batllia o la que escaigui», va remarcar.
Excepció
El president de l’ABA va recordar que amb la nova llei de bombers hi ha una vintena d’efectius que es poden acollir a una jubilació voluntària (està limitat als agents que porten més de 25 anys al cos o que els queden cinc anys per a la jubilació), però assegura que «no els resulta» perquè només reben el 50% del sou. «Nosaltres entenem que se’ns ha d’atorgar el 60% perquè així ho diuen les lleis», va reclamar. A més, va advertir que les prejubilacions són necessàries perquè l’edat mitjana del cos «està pujant» i ja se situa als 45 anys. Segons Torra, «les prejubilacions són una cosa bona tant per als bombers com per al cos».
Igualment es va mostrar crític amb les diferències aplicades entre col·lectius, tenint en compte que en la llei del cos d’educació sí que preveu una prejubilació als 60 anys amb un 60% del sou. «El nostre ministre, Xavier Espot, potser no ho ha sabut defensar», va retreure, en comparació amb el ministre Èric Jover que sí que «ha sabut defensar molt bé el seu col·lectiu». Torra també va aprofitar per qüestionar una vegada més la manca de desenvolupament de la llei del cos, ja que no s’han fet els reglaments corresponent, per la qual cosa consideren que es troben en «inseguretat jurídica».
Espot defensa la legalitat del personal de relació especial tot i la denúncia del Sipaag
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va defensar ahir «la legalitat» del personal de relació especial «i la figura del coordinador», després de preguntar-li per la denúncia que el Sipaag va entrar a la Fiscalia perquè investigui presumptes pràctiques irregulars. «Nosaltres i la ministra de Funció Pública ho ha fet reiteradament, defensem la legalitat d’aquest personal de relació especial i de la figura del coordinador. Però qui ho haurà de d’acabar decidint són els tribunals. Així és com funciona l’estat de dret», va afirmar. De la mateixa manera va deixar clar que «respecto plenament les decisions que pugui adoptar el Sipaag» ja que «tothom té dret d’impugnar allò que consideri oportú». Amb tot, des del seu punt de vista, no li veu transfons penal. «Potser és impugnable des del punt de vista administratiu, però no li veig la raó de ser des d’un punt de vista penal», va explicar. Això sí, deixant sempre clar que «no em correspon a mi decidir-ho i que «qui ho acabarà decidint és la fiscalia o el batlle competent, si decideixen admetre-ho a tràmit». El ministre també va remarcar que al final, tant des del Govern com des del sindicat del personal de l’administració s’hauran de «respectar les decisions judicials que s’acabin adoptant al respecte».
