De nou, les tres esmenes a la totalitat de l’oposició (Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant) han sigut tombades per la majoria parlamentària (Demòcrates i Ciutadans Compromesos). En aquest cas, les esmenes anaven enfocades a la modificació del pressupost del 2026 per incorporar una dotació d’uns 2,5 milions d’euros a Andorra Digital, la qual ha rebut finalment llum verda amb 17 vots favorables i 10 contraris. Així, i segons el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, «aquesta modificació no incrementa la despesa pública. Els recursos ja existien, l’activitat ja existia, les persones ja hi treballen. Simplement traslladem el pressupost que tenia Andorra Digital quan formava part d’Andorra Recerca i Innovació».
Tanmateix, i també de nou, les paraules de Govern han topat de front amb els representants parlamentaris dels tres grups de l’oposició. Pel que fa al grup de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, ha qüestionat «per què dues estructures separades? Aquesta és la qüestió essencial. Ens demanem per què no havia previst Govern una coordinació entre la constitució d’Andorra Digital, el traspàs de les funcions i un pressupost que fos suficient». Rossell, però, ha rebutjat dites paraules del candidat a cap de Govern i ha replicat que «no dupliquem funcions, les complementem. Govern fixa els estàndards i garanteix l’operativa tecnològica. Andorra Digital impulsa i executa la transformació amb visió de país. Són dues estructures que no fan el mateix».
«Dels aproximadament 2,5 milions d’euros, més de 2,1 es destinen a treballs efectuats per empreses externes. Per tant, més de vuit de cada deu euros. Contractar especialistes pot ser necessari, però gestionar un pressupost tan externalitzat exigeix una capacitat pública que sigui sòlida», ha apuntat la socialdemòcrata Laia Moliné, qui ha entrat en un breu estira-i-arronsa amb la demòcrata Meritxell López. «Més del 80% del pressupost es destina a treballs realitzats per empreses externes. La societat funciona amb una estructura pròpia relativament petita i recorre a serveis especialitzats per executar una part molt important de la seva activitat. Aquí tenim sobre la taula un model diferent, una estructura que coordina projectes estratègics i que aprofita el coneixement del sector privat sense generar dependències futures», ha assegurat López.
Moliné, però, ha qüestionat les conseqüències que aquesta dependència de proveïdors pot tenir sobre la capacitat de decisió: «La pregunta és si un fabricant apuja els preus o canvia les condicions, quines alternatives tindrem? Podrem traslladar les dades i continuar prestant els serveis? Quant costarà fer el canvi? Aquestes garanties s’han de preveure abans d’assumir compromisos que poden durar anys», insistint que «quan tractem amb dades sensibles, els funcionaris estan subjectes a una confidencialitat que els externs i les empreses no estan subjectes de la mateixa manera. Estem parlant de les dades dels ciutadans. Al final, el que hem de decidir és si preservem una confidencialitat, una capacitat pròpia i una sobirania digital, o si diem que les empreses externes les poden gestionar i guardar on vulguin».
Un punt, doncs, que ha ‘obligat’ a Rossell a tornar a sortir del pas i fer aixecar la seva veu a la cambra, rebutjant les paraules de la socialdemòcrata i defensant que «evidentment, totes les societats públiques també es regeixen pels mateixos criteris que Govern pel que fa a la sensibilitat de les dades. Si no, Andorra Telecom tampoc no estaria subjecta a aquests aspectes». En una línia similar ha respost López, qui ha reivindicat que «la sensibilitat que podem tenir per la protecció de dades dels ciutadans és exactament la mateixa tant si les gestionem a Andorra Digital com a Govern. Aquesta aposta per separar-ho de Govern o del ministeri és important per anar cap a aquesta transversalitat de les funcions que té Andorra Digital», recordant que la societat està subjecta a la Llei de contractació pública i a la fiscalització del Tribunal de Comptes.
«Des d’Andorra Endavant estàvem en contra de la creació d’aquesta societat digital. Per tant, per coherència, demanem el retorn del text a Govern. Pensem que cal optimitzar els recursos públics, que ara s’ha de separar el gra de la palla, que hi ha massa entitats públiques i que s’ha de veure què fa cada entitat i si replica la feina», ha apuntat al seu torn Carine Montaner, qui ha aprofitat la intervenció per qüestionar també la continuïtat d’altres organismes públics, com l’Institut Nacional de l’Habitatge: «Jo mateixa vaig votar i me’n penedeixo. Rectificar és de savis. Podem pensar en un moment donat que seria bo, però si no tenim resultats, llavors l’eliminem». «Hem reduït en prop del 30% la documentació que exigim a la ciutadania i a les empreses. Això significa menys burocràcia, més agilitat i millor servei públic», ha replicat al seu torn Rossell.
Així, el titular de Transformació Digital ha insistit que «el fet de tenir una societat que pot generar licitacions, com la de Microsoft, que es liciti una vegada per a tot el país i que les entitats que ho necessitin puguin adherir-se a aquest conveni marc, fa que aquest projecte realment sigui necessari». Moliné, però, qui ha tancat el debat, ha continuat reclamant una aposta més decidida: «La transformació digital no és únicament més tecnologia o contractes, és repensar processos perquè si no la tecnologia no serveix de res […] Només els recomano que potser confiïn una mica més en els treballadors públics d’aquest país».
