El Tribunal Constitucional (TC) va admetre ahir a tràmit la demanda de recurs directe d’inconstitucionalitat que els set consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) van presentar contra la llei qualificada de la persona i família, que es va aprovar al Consell General el mes de juliol passat. L’Alt Tribunal haurà de resoldre en el termini de dos mesos, poc abans de les festes de Nadal. «Estem contents que s’admeti a tràmit, creiem que era el normal i confiem que resolguin a favor nostre», va afirmar la presidenta suplent dels socialdemòcrates, Judith Salazar.
El Constitucional argumenta que accepta la demanda, ja que ha estat presentada per un nombre superior a la cinquena part dels membres del Consell General, i dins els terminis i amb les condicions fixades per la Constitució. El PS sol·licita al tribunal que declari la inconstitucionalitat dels articles 77,90, 91, 92 i 129, així com la disposició transitòria quarta, perquè, segons els socialdemòcrates, es vulnerarien els articles 6, 11, 13, 14, 16 i 39 de la Constitució. En conseqüència, demana que se’n declari la nul·litat radical i disposi la supressió del text legal, amb l’eliminació de tots els efectes que es poguessin haver produït durant la vigència.
En la sessió del ple del Consell, el grup parlamentari socialdemòcrata va votar a favor de la llei, però va demanar votació separada en els articles recorreguts, ja que entén que es generen noves discriminacions per motius religiosos en fer la distinció entre casament i matrimoni, a banda de causar asimetries i disfuncionalitats en superposar el dret canònic al civil. Així, el PS expressa el rebuig al canvi de nom que suposa anomenar casament civil al qual fins ara era un matrimoni civil i a la impossibilitat dels tribunals de justícia de declarar nuls els efectes civils d’un matrimoni canònic.
«No estem d’acord amb la maniobra que va fer la majoria, ja que això persegueix un objectiu, i és que no es pugui dir matrimoni a les unions civils, tot i que és cert que no es genera una discriminació per raó de sexe, però si li treu el nom de matrimoni a la institució civil», va argumentar Salazar. «Per què li hem de canviar el nom? –va demanar– Aquesta és la pregunta que vam fer i encara ningú ens ho ha sabut explicar, ja que és una institució que és prèvia a la institució canònica». A més, va afegir, «hem de fer arquitectura legislativa, perquè es farà un casament civil, però després s’expedirà un certificat de matrimoni, ja que a efectes del dret internacional privat, la institució jurídica que es coneix és la del matrimoni».
Segons la consellera del PS, «la maniobra és agafada pels pèls, ja que activen una discriminació religiosa, tot i que superen la de sexe». És a dir, «si soc catòlic serà matrimoni, però si no ho soc, no, si bé la teoria constitucional diu que la religió s’ha de mantenir en l’esfera individual». A més, «tampoc és constitucional una iniciativa que obligui a manifestar la pròpia creença, i en aquest cas s’estaria, si no obligant, si suggerint», va assegurar.
