El grup parlamentari Demòcrata ha entrat a tràmit la proposició de llei del registre de la propietat, una iniciativa que busca reforçar la seguretat jurídica i ordenar el conjunt d’immobles del país. Segons s’ha exposat en roda de premsa, el registre recollirà la propietat dels immobles i els drets que hi recaiguin, com hipoteques, servituds o usdefruits, amb l’objectiu de garantir certesa jurídica en les transaccions i sobre els drets dels titulars.
En aquest sentit, el president del grup, Jordi Jordana, ha destacat que es tracta d’un pas rellevant per dotar Andorra d’un instrument nacional que permeti registrar titularitats i càrregues associades als béns immobles. A més, ha defensat que també contribuirà a ordenar el parc immobiliari i acompanyar el desplegament de polítiques públiques d’habitatge, tot afirmant que “ordenarà el parc immobiliari i contribuirà, de manera complementària, al desplegament de polítiques públiques d’habitatge”.
Cada immoble disposarà de dos apartats diferenciats: un amb les característiques físiques i un altre amb la informació relativa a la titularitat i els drets associats
El sistema serà de drets i no de títols, fet que implica que les inscripcions passaran per una anàlisi prèvia dels registradors per validar-ne la legalitat abans de ser incorporades. Aquest mecanisme, segons els Demòcrates, aportarà un nivell més alt de seguretat en el tràfic immobiliari. El registre serà íntegrament digital i s’organitzarà per finques. Cada immoble disposarà de dos apartats diferenciats: un amb les característiques físiques i un altre amb la informació relativa a la titularitat i els drets associats.
Pel que fa a la inscripció, aquesta serà obligatòria inicialment per a les propietats edificades quan es formalitzin nous documents públics. En el cas de la resta de béns immobles, el procés també serà obligatori però s’implementarà de manera progressiva, amb un horitzó aproximat de deu anys per completar el registre de tot el parc immobiliari. Els terrenys sense edificar només s’hauran d’inscriure quan siguin objecte d’escriptures públiques.
Institucions com els tribunals, el ministeri fiscal o els notaris hi tindran accés lliure, mentre que les administracions públiques ho podran fer de manera justificada
Quant a l’accés, el registre tindrà caràcter públic, però estarà limitat per la necessitat d’acreditar un interès legítim i patrimonial. Jordana ha advertit que aquest caràcter públic no permetrà consultes indiscriminades, amb l’objectiu de preservar la privacitat, i ha remarcat que “no pot equivaldre a tenir un registre on poder anar a tafanejar les propietats de cadascú”. Tot i això, institucions com els tribunals, el ministeri fiscal o els notaris hi tindran accés lliure, mentre que les administracions públiques ho podran fer de manera justificada.
Finalment, la posada en funcionament del registre requerirà el desplegament del sistema informàtic, la regulació dels drets reals i la selecció dels registradors. La previsió és que la llei s’aprovi durant la legislatura i que el registre pugui estar operatiu en un termini d’entre un i dos anys.
