La consellera general del grup parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné, ha entrat a tràmit una bateria de preguntes al Govern per aclarir l’abast de les clàusules de confidencialitat incloses en diversos contractes signats per Andorra Turisme, especialment en relació amb l’esdeveniment Andorra Cycling Masters. Cal destacar que es tracta de la primera demanda d’informació presentada per Moliné després d’haver jurat el càrrec en substitució de la també socialdemòcrata Judith Casal.
En la seva demanda d’informació, el grup socialdemòcrata sol·licita al Govern que detalli el nombre total de contractes o convenis signats per Andorra Turisme amb clàusules de confidencialitat des de la seva creació, així com els motius legals que n’han justificat l’exclusió de la Llei de contractació pública. Així, Moliné recorda que Andorra Turisme “és una societat mercantil 100% pública, finançada amb fons del pressupost general de l’Estat”, i subratlla que, per aquest motiu, “ha de garantir en tot moment els principis de transparència, publicitat i control públic de la despesa, independentment del règim contractual aplicable”.
“Andorra Turisme és una societat mercantil 100% pública […] Ha de garantir en tot moment els principis de transparència, publicitat i control públic de la despesa, independentment del règim contractual aplicable” – Laia Moliné
El PS demana també que s’especifiqui el cost total i desglossat de l’esdeveniment —incloent-hi cachets, allotjament, producció, promoció i seguretat—, i que s’indiqui quines parts del contracte són confidencials i amb quin criteri. Altres qüestions plantejades fan referència a si el Govern considera compatible la confidencialitat sobre imports públics amb el dret de la ciutadania a conèixer la destinació dels recursos públics, tal com estableix la Llei de transparència, i si té previst revisar els protocols interns de contractació d’Andorra Turisme per assegurar que les excepcions a la publicitat “siguin reals, excepcionals i degudament justificades”.
“La transparència no és una opció, és una obligació democràtica”, ha afirmat Moliné, qui ha insistit que ela formació Socialdemòcrata “continuarà vetllant perquè tots els organismes públics garanteixin l’accés a la informació sobre l’ús dels diners dels contribuents”.
Un comentario
De la gestació a la NDA: el fil que porta a Sergi Nadal
Amb diners públics, la confidencialitat és l’excepció, no la norma. Si el Govern s’amaga darrere d’una NDA per no publicar el cost de l’Andorra Cycling Masters, toca llum i taquígrafs. La Llei 33/2021 obliga a motivar qualsevol límit amb prova de dany (harm test) i test d’interès públic, i a retallar només el que sigui estrictament sensible. No es tracta d’anar contra l’esdeveniment, sinó d’assegurar rendició de comptes: sense contracte, pàgina de signatures, relació de pagaments, KPIs i auditoria independent, tot és relat, no transparència. I recordem-ho: una NDA no pot prevaldre sobre la llei quan parlem de diners de tothom.
Per cronologia, és raonable preguntar-se si Sergi Nadal va conèixer —o fins i tot va apadrinar— la fase inicial del projecte. Andorra Turisme ha parlat d’una gestació llarga (aprox. 2023–2025); Nadal va deixar el càrrec l’1/01/2025 i tant la presentació com l’esdeveniment són posteriors. No hi ha cap prova pública que fos impulsor, negociador o signant del conveni, però temporalment és plausible que n’estigués al corrent a l’inici. La manera seriosa i neta d’aclarir-ho, sense insinuacions, és demanar els documents que ho poden provar o descartar: nota d’inici de l’expedient, agendes i actes de reunions 2023–2024 (amb proveïdors i responsables públics), circuit de visats interns i portada/pàgina de signatures del conveni. Si el Govern invoca “confidencialitat”, que motivi harm test i test d’interès públic i faci redaccions quirúrgiques. Només amb aquests papers sabrem qui va encendre la metxa, qui va prendre decisions i en quines dates, i si existeixen encàrrecs o pagaments a tercers després de la jubilació. Fins aleshores, prudència: parlem amb documents.
Què demanar, amb precisió :
Contracte/conveni íntegre + annexos i pàgina de signatures (data, signants, càrrec).
Registre de redaccions (art. Llei 33/2021): per a cada tatxat, interès protegit, dany concret (harm test), test d’interès públic, base legal i data de revisió.
Relació de pagaments: imports, fites, concepte, perceptor (raó social, NIF, país, IBAN) i subcontractistes.
Beneficiaris reals (certificats UBO) i país d’establiment de totes les societats perceptores.
Agendes, actes i notes 2023–2025 (iniciativa, avaluació i elevació a firma).
Informes de retorn i auditoria independent d’impacte (metodologia i resultats). (per contrastar el relat difós als mitjans)
Ara mateix tenim diners públics tapats per una NDA, un discurs de “retorn multiplicat” sense auditoria publicada, i noms privats (Mediabrands/Wakai/Huacay) dels quals encara no se sap quant han cobrat ni amb quina raó social exacta. Això no prova cap delicte, però exigeix: documentació, fiscalització i, si escau, accions. La confidencialitat comercial no pot convertir-se en opacitat pressupostària.
Entrar les sol·licituds amb còpia al Tribunal de Comptes, i publicar —en el que la llei permet— xifres, contractes i beneficiaris. Només així evitem que un projecte de màrqueting turístic acabi sent un cas de reputació.