«Parlem de construir un projecte de vida, de poder quedar-se al país, de formar una família i de planificar el futur a Andorra». Amb aquesta premissa, el grup Socialdemòcrata (PS) ha presentat una proposició de llei amb la qual vol obrir una tercera via en l’accés a l’habitatge, més enllà de la compra i el lloguer, mitjançant la regulació de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i del parc cooperatiu d’habitatge d’interès social. Així ho han explicat aquest dimarts el president de la formació socialdemòcrata, Pere Baró, i la consellera Laia Moliné, els quals, tot i reconèixer que «no és la solució a la problemàtica de l’habitatge», sí que «és una pota més per arribar a aquesta solució».
En aquest sentit, la diferència respecte dels models tradicionals passa precisament per mantenir l’habitatge dins de la cooperativa amb independència de les persones que l’ocupin al llarg dels anys: «L’habitatge canvia de persona però no perd la seva finalitat. Per tant, no torna al mercat a un preu cada vegada més alt», ha explicat Moliné. D’aquesta manera, quan una persona abandona la cooperativa recupera, doncs, les aportacions reemborsables en les condicions establertes i l’habitatge passa a una altra persona que compleixi els requisits fixats. «Això beneficia la persona que hi viu avui perquè li dona una estabilitat i també beneficia qui hi entrarà demà perquè trobarà un habitatge que continua dins del mateix model que es va iniciar», ha afegit la consellera.
D’aquesta manera, la proposta socialdemòcrata passa, precisament, per impedir dividir posteriorment els edificis per repartir els pisos entre els socis, així com vendre l’immoble per distribuir-ne la plusvàlua. «Una cooperativa compra un edifici, el pot rehabilitar i al cap de deu anys aquell edifici val molt més. La llei impedeix clarament que els socis dissolguin la cooperativa només per vendre els pisos i repartir-se els guanys», ha exemplificat Moliné, abans de remarcar que «aquests guanys no es podran repartir. No és un negoci». Tanmateix, sí que ha remarcat que «això no significa que la quota no pugui canviar. Si puja el cost de finançament o cal renovar, per exemple, la calefacció de l’edifici, doncs la quota s’ha d’adaptar als costos reals».
«No promet que construir sigui barat, perquè ja sabem que no ho és, però evita, si més no, afegir un cost real al que és la plusvàlua especulativa», ha afegit Moliné durant l’explicació del projecte de llei, la qual estableix també les condicions d’accés i de funcionament de les cooperatives. Com a punt destacat, l’habitatge haurà de ser la residència habitual de la persona sòcia, la qual no podrà disposar d’un altre habitatge adequat, tot i que es contemplen excepcions justificades. A més, els estatuts hauran d’establir requisits objectius, transparents i no discriminatoris, mentre que cada persona sòcia disposarà d’un vot independentment dels diners que hagi aportat: «La persona és sòcia de la cooperativa i participa a l’assemblea, rep informació, vota decisions importants sobre l’edifici», ha explicat Moliné.
Un altre punt a destacar és, per exemple, el relatiu a situacions que poden produir-se durant els anys de residència, des de separacions i defuncions fins a casos de discapacitat, dependència o violència de gènere: «Si mor la persona sòcia però la seva parella i els seus fills viuen habitualment en aquell habitatge, la cooperativa no els pot tractar com si fossin ocupants desconeguts», ha exemplificat la consellera, indicant que podran sol·licitar continuar a l’habitatge sempre que compleixin els requisits. En cas d’impagament, la pèrdua del dret d’ús tampoc seria automàtica, ja que s’hauria d’oferir un pla raonable per regularitzar la quota i valorar una possible situació de vulnerabilitat. «Sabem que no és una solució única, però sí que útil per a una part de la població i, a més, creiem que és una eina que Andorra avui no té», ha continuat Baró.
Així doncs, ara ‘només’ resta esperar que el criteri de Govern al text sigui favorable, tot i que Baró ja ha reconegut que durant els darrers dos mesos no han mantingut converses amb l’Executiu sobre el text. «Creiem que tampoc és una llei que nosaltres hàgim de parlar amb Govern abans, perquè creiem que és una llei necessària, que Govern sap que és útil i que estarà a favor de posar una eina més per solucionar, o per ajudar, el mercat de l’habitatge», ha manifestat, recordant que la voluntat de presentar-la ja havia estat anunciada abans del final del període de sessions. En aquest sentit, ha incidit que «no entendríem, jo crec que ningú entendria de la ciutadania, que es negués aquesta oportunitat».
«Aquesta llei s’ha construït des de zero, no ens hem basat en altres legislacions; les hem llegit, potser sí que ens hem inspirat, però a partir de zero, de la mà d’Arrel i d’Estaló», ha afegit Moliné, qui ha defensat que, tot i haver analitzat experiències de països com Suïssa i l’Uruguai i models més propers com el català, «ens hem basat molt en la realitat andorrana, perquè creiem que era necessari»: «Amb aquesta proposició fem possible que les cooperatives deixin de ser només una idea interessant i que es puguin convertir realment en habitatges estables i, evidentment, protegits de l’especulació», han conclòs els consellers, insistint que la mesura no pretén substituir ni el parc públic ni el lloguer o la propietat privada.
