La sol·licitud efectuada per Andorra per adherir-se al Fons Monetari Internacional (FMI) genera dubtes entre els socialdemòcrates per la «confusió» en torn a les xifres econòmiques que suposaria pertànyer a l’ens. «No se’ns vol donar aquesta informació. En documents que ens havien fet arribar s’havia parlat d’un mínim de 70 milions d’euros. Fins i tot hi ha estimacions que anirien més enllà. Això té un cost molt elevat que no s’acaba de dir», va declarar el president del grup parlamentari del PS, Pere López.
Així mateix, el cap de l’oposició va demanar llum i taquígrafs sobre la quota que s’hauria d’abonar i la quantitat que quedaria retinguda en el cas de concretar-se el procés d’adhesió. «Uns diners que tens dipositats no els pots utilitzar. Es queden bloquejats per sempre més. El retorn serà a molt llarg termini», va insistir López. Per aquest motiu, el conseller del PS va lamentar que entre les prioritats de l’Executiu no figurin inversions en habitatge tenint en compte que «avui el país demana polítiques socials molt importants».
Per tot plegat, el dirigent del PS va admetre que «quan fem la balança no acabem de veure els beneficis que això comporta pel conjunt dels ciutadans». A més, López va assegurar que abans de sol·licitar ser membre del FMI «queda molta feina per fer a nivell intern», com per exemple millorar la fiabilitat estadística. «Tenim un sistema molt incipient i a nivell macroeconòmic tot just comencem a tenir dades», va exposar López, qui va considerar que en termes d’informació de gènere o salut el Principat «no es pot comparar amb altres països».
La prudència de Terceravia
Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va mostrar-se més comprensiu amb les declaracions efectuades pel ministre Portaveu, Eric Jover, en roda de premsa. «Durant la legislatura passada es va crear una comissió especial i ja ens va quedar clar el bucle dels costos. Fins que no demanem ser membres no sabrem el que ens costarà», va afirmar Pintat, qui va demanar «no polititzar» un tema «sensible i delicat». Així doncs, a falta de conèixer els números, el dirigent de Terceravia va defensar l’adhesió com un «element reputacional» que pot aportar més ajudes que contrapartides.
