El grup parlamentari Socialdemòcrata ha presentat una proposició de llei per modificar la normativa de transparència, aprovada el 2021, després de constatar que Govern no compleix íntegrament el 46% dels indicadors analitzats. Segons la memòria del 2025 de la Unitat de Transparència i Accés a la Informació Pública, un 38% presenta un compliment parcial i un 8% registra un incompliment total. Davant d’aquest escenari, la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, ha defensat la necessitat de «passar d’una transparència formal a una que sigui efectiva», la qual permeti a la ciutadania conèixer i fiscalitzar l’actuació dels poders públics.
Així, la iniciativa recupera diverses esmenes que el grup ja havia plantejat durant la tramitació de la llei original i que no van prosperar. En aquest sentit, Vela ha denunciat mancances en la publicació de convenis sindicals, subvencions, modificacions contractuals i agendes dels responsables polítics, així com dificultats per accedir a informació actualitzada i reutilitzable. A més, ha qüestionat que l’avaluació actual depengui d’una unitat del mateix Executiu i no inclogui altres administracions ni entitats parapúbliques. «No n’hi ha prou amb tenir un portal de la informació o publicar documents», ha remarcat, advertint que la ciutadania ha de poder conèixer com es gasten els recursos públics i si es compleixen els compromisos adquirits.
La proposta incorpora un règim d’infraccions lleus, greus i molt greus per als incompliments de les obligacions de transparència, fins ara sense un sistema sancionador específic
Per la seva banda, la consellera general Laia Moliné ha detallat que la reforma obligaria a publicar més informació sobre les adjudicacions públiques, incloent-hi el nombre d’empreses licitadores, les puntuacions, els informes tècnics i les modificacions posteriors dels contractes. També ampliaria les dades sobre ajuts denegats, retribucions i despeses de comunicació institucional, alhora que exigiria presentar la documentació en formats accessibles i reutilitzables. En paral·lel, es reforçarien les garanties d’accés a la informació i les competències de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació.
Altrament, el grup proposa incorporar una declaració patrimonial dos anys després d’abandonar un càrrec públic, a més de les que ja es fan a l’inici i al final del mandat, i establir declaracions anuals d’interessos professionals i empresarials. És per això que Vela ha defensat que aquesta informació sigui pública, respectant la protecció de dades, malgrat les reticències expressades anteriorment pels grups de la majoria. Val a dir que la reforma també preveu crear un registre dels grups d’interès o lobbies per fer transparents les seves relacions amb els representants polítics. «Ens agradaria que la ciutadania sàpiga amb qui ens reunim, amb qui ens deixem de reunir i quines són les propostes que se’ns fan», ha afirmat.
La proposta incorpora igualment un règim d’infraccions lleus, greus i molt greus per als incompliments de les obligacions de transparència, fins ara sense un sistema sancionador específic. «Quan una llei no té sancions, al final queda una mica en paper mullat», ha advertit Moliné, qui ha defensat que les conseqüències legals són necessàries perquè la normativa es compleixi. En afegit, els socialdemòcrates plantegen atribuir al Raonador del Ciutadà l’avaluació de la llei mitjançant indicadors objectius i un informe anual al Consell General, com també exigir a les administracions que expliquin com han valorat les aportacions rebudes en els processos de participació ciutadana.
«No n’hi ha prou amb tenir un portal de la informació o publicar documents […] Ens agradaria que la ciutadania sàpiga amb qui ens reunim, amb qui ens deixem de reunir i quines són les propostes que se’ns fan» – Susanna Vela
Pel que fa als recursos necessaris per aplicar les mesures, Moliné ha reconegut que cal reforçar els mitjans humans i tecnològics de l’Administració, una responsabilitat que ha situat principalment en mans de l’Executiu. «Si governem, això tindrà una dotació. Si no, haurem d’esperar que el govern de torn cregui que la transparència és necessària», ha assegurat, tot criticant que actualment aquest compromís no es tradueixi en recursos suficients. La consellera ha insistit que la transparència «queda molt bé damunt d’un escrit», però que s’ha de demostrar amb fets.
Finalment, Vela ha reconegut que el calendari legislatiu pot dificultar la tramitació de la proposta, tot i considerar que les mancances detectades durant els gairebé cinc anys de vigència de la llei justifiquen reobrir el debat. En relació amb això, ha expressat la voluntat que la resta de grups parlamentaris participin en la millora del text, especialment per garantir un control efectiu de les institucions i establir un marc legal que permeti regular l’activitat dels grups d’interès.
