La protecció dels menors i la defensa per a les famílies monoparentals que no poden reagrupar els seus fills a causa d’una qüestió tan econòmica com per l’enduriment dels criteris que regeix aquesta llei (fins ara amb la quantificació oficial d’uns 20 infants no reagrupats l’any 2024 tipificats per Immigració) ha estat un dels punts més comentats de la compareixença d’avui del Raonador del Ciutadà al davant de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per traslladar l’informe del 2025. «No tenim les dades actualitzades del darrer any, però sí sabem que han incrementat els casos, els quals potser no arriben a una trentena«, ha esclarit Xavier Cañada.
Sobre aquesta matèria, i com bé ha fet referència el portaveu de l’entitat que defensa els drets ciutadans, «hi ha famílies amb dos progenitors i amb feines poc acaides, però legals i havent treballat durant anys, que a l’hora de demanar la reagrupació dels seus familiars, com per exemple la dels seus fills, se’ls hi nega l’atorgament del permís de residència i se’ls convida a marxar«. «Hi ha, per tant, una impossibilitat material per agrupar a Andorra», ha continuat Cañada, fent sobretot incís en la manca de béns materials per acomplir-ho, però deixant múltiples solucions «no des del punt de vista migratori, sinó des de la protecció infantil».
D’aquesta manera, el Raonador del Ciutadà ha proposat davant la comissió legislativa un paquet de mesures que podrien alleugerar els danys, tant psicològics com materials, per a aquelles famílies amb almenys un menor desplaçat: d’una banda, ha demanat que es dugui a terme una anàlisi més individualitzada i rigorosa quan la situació impliqui la presència d’un infant per evitar així aplicacions automatitzades de la norma que no vetllen «per cada cas». Una demanda que també ha vingut acompanyada perquè l’administració aporti una alternativa de mesures «menys lesives i que valorin així la defensa i cohesió familiar».
El fet de saber a on han d’anar a parar tots aquells menors que queden d’aquesta forma desprotegits per la norma de reagrupament és una qüestió que Cañada també «es demana, i encara que la llei és la llei i s’ha de complir, hi ha hagut molts casos que han succeït abans que aquesta entres en vigor, recordo al maig de l’any passat, i que, per tant, mereixen, sota els nostres criteris, que se’ls hagués aplicat un règim transitori«. Demanat per si aquesta llei encara és a temps de «millorar-se», Cañada ha retret que si «es vetlla per sentir les recomanacions ciutadanes, la legislació es pot salvar prioritzant cada cas, al marge de ser proporcional».
Altres qüestions de rellevància
En l’àmbit estrictament demogràfic, el portaveu de la ciutadania ha llençat un missatge molt clar: «el repte per a Andorra no és créixer en número, sinó en valor afegit», sostraient i recordant que al 2015 hi havia censada una població d’uns 71.000 habitants, mentre que nou anys més tard, la xifra ja s’ha enfilat fins als 89.000. «Creiem que aquest augment demogràfic no ha estat harmònic, havent donat la benvinguda a fins a 29 nacionalitats diferents«, matisant que això pot derivar en una incapacitat dels serveis públics. D’altra banda, i exposant així una solució al Consell, la visió migratòria «hauria d’estar centrada a llarg termini, i no tant per minimitzar l’impacte més immediat», ha sentenciat.
La justícia al Principat també ha estat objecte de debat en la compareixença de Cañada, posant de manifest que aquesta és un «dret fonamental» i «convé que cada ciutadà la pugui exercir d’igual manera», deixant també caure que al país hi ha alguns ciutadans que «no poden assumir el cost d’un plet, i que com tampoc són tan pobres, no es poden emparar en el dret de justícia gratuïta». Un accés a la justícia, com reclama, que sigui «justa i comprensible amb tothom és essencial en qualsevol estat democràtic», com també que compleixi els terminis en un marge de temps raonable, ja que del contrari l’equilibri entre poders desapareix.
