El Principat només disposa de dades relacionades amb la violència de gènere quan és la parella de la dona qui l’exerceix. Es desconeix, però, el nombre de casos d’assetjament sexual a la feina, al carrer, la desigualtat d’oportunitats tant a nivell educatiu com laboral, ni tampoc es controlen els missatges ofensius públics que puguin sortir en publicitat o als mitjans de comunicació, per exemple. De fet, fins i tot les violacions que es produeixen fora de la parella no es comptabilitzen com un cas de violència de gènere, sinó únicament com un delicte.
Una manca d’informació «greu», segons va valorar ahir la psicòloga i presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa M. Cortés. Al seu entendre, Andorra ha millorat molt en la sensibilització i la visualització de la violència masclista i reconeix que s’està fent una bona feina des del ministeri d’Afers Socials. Tot i així, Cortés va remarcar que «falten protocols» especialment en els casos en què la violència es produeix fora de l’àmbit de la parella sentimental. «A Andorra no hi ha un codi específic per l’assetjament sexual o la violència de gènere a la feina», va deixar clar.
En aquest sentit, la presidenta de l’associació va afirmar que el fet que les dones no tinguin igualtat d’oportunitats per aconseguir un càrrec a la feina, per exemple, també és un tipus de violència masclista i que, en aquest cas, està «tan arrelada que ningú la contempla».
Observatori de la igualtat
El ministeri d’Afers Socials va donar a conèixer el nombre de dones que van ser ateses pel maltractament el dijous coincidint amb la celebració, avui, del Dia internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones. En total, s’han atés 155 dones des de principis d’any, una xifra que representa un augment del 12% respecte el mateix període de l’any passat.
Durant la roda de premsa, la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, va reconèixer que cal millorar el recull de dades, ja que ara per ara només es comptabilitzen els casos que han tingut lloc dins de les relacions de parella. L’objectiu d’obtenir més dades és disposar d’una radiografia més acurada dels casos de violència masclista al país i així incidir en la seva eliminació.
En aquest sentit, Fenoll va reconèixer que les xifres presentades «són parcials» i va informar que «s’està treballant per fer un observatori de la igualtat de gènere que reculli més dades».
En el mateix sentit, la secretària d’Estat va confessar que «ara mateix no hi ha cap campanya de prevenció adreçada a la igualtat de gènere en empreses o mitjans de comunicació» però que la intenció és «començar aviat a treballar-hi per recollir informació de la situació més enllà de les relacions de parella». En tot cas, va afegir que «el llibre blanc de bones pràctiques que seguim al Servei d’Atenció de Violència de Gènere i Domèstica dona les guies sobre com s’hauria de procedir en els altres casos de desigualtat de gènere».
Cortés coincideix en dir que l’augment de dones ateses es deu a una major conscienciació
Més visibilitat
La presidenta d’Stop Violències va coincidir ahir amb l’opinió de Fenoll a l’hora de valorar l’augment d’un 12% dels casos atesos per maltractament. Així, Cortés va destacar que no creu que l’increment s’expliqui perquè s’hagin produït realment més casos de violència de gènere a la parella, sinó perquè hi ha una major «conscienciació de la població» que els han fet aflorat. En aquest sentit, Mendoza Cortés també va exposar que a l’associació també han notat un increment de dones que els han demanat ajuda. «El discurs està canviant, la societat està madurant», va afirmar.
En tot cas, la psicòloga creu que cal seguir destinant més recursos a l’eradicació de la violència envers les dones i considera que el nombre mínim de professionals destinats a la sensibilització i l’actuació són tres a cada parròquia «perquè tots els territoris estiguin coberts».
Stop Violències disposa també d’una ràdio online (www.radioconcha.com) des d’on realitzen reportatges destinats a la conscienciació a l’ajuda de les dones que han patit maltractaments.
